Recordo perfectament que tenia 10 anys i era un partit de UEFA contra l'Atlètic de Madrid. Durant el partit van donar la notícia de que un dels seguidors de la Real Societat havia estat apunyalat per algun cap rapat, ultra de l'Atlètic. Aquella mateixa nit va morir.
Des de llavors, en la majoria d'ocasions que la Real Societat ha visitat el Calderón, els seguidors matalassers no s'han privat d'entonar un curiós himne: "Aitor Zabaleta, era de la ETA". Sense paraules.



Los hechos criminales se remontan al 8 de diciembre de 1.998, trágico día en el que un seguidor de la Real Sociedad, Aitor Zabaleta, moría asesinado de una puñalada en el corazón que le había asestado un neonazi, Ricardo Guerra Cuadrado, tras una emboscada contra los donostiarras organizada por el grupo ultra Bastión.

Un par de semanas antes, el 24 de noviembre, con motivo de un partido de fútbol de la Copa del Rey que el Atlético de Madrid debía disputar con la Real Sociedad en la ciudad de San Sebastián, un grupo de ultras se desplazó en un autobús fletado expresamente para ello por el Frente Atlético; en el autobus iban la mayor parte de los miembros de Bastión, salvo Ricardo Guerra al estar cumpliendo condena de prisión, en régimen de tercer grado penitenciario, y verse obligado a pernoctar por la noche en el centro Victoria Kent en Madrid.

Al regresar del encuentro de fútbol, el autobús en el que viajaban este grupo de ultras fue apedreado en las inmediaciones de San Sebastián y eso fue motivo para que sus ocupantes empezaran a concebir la idea de devolver la agresión sufrida en el partido de vuelta que se disputaría el 8 de diciembre en el Vicente Calderón.

“Vamos de cacería”

El día de autos, el 8 de diciembre, convocados por el líder de Bastión, Miguel Ángel Marcos Bueno, alias “ el Tocho”, se concentran a mediodía en torno a la Plaza Mayor de Madrid; allí comienzan, desde ese momento, las agresiones a los seguidores donostiarras, habían quedado para ir de “cacería”. Durante todo la jornada se produjeron numerosos ataques contra cualquier seguidor de la Real Sociedad que transitara por el centro de Madrid. Posteriormente Ricardo Guerra, que iba armado con una navaja, junto con su grupo se dirigen al estadio donde, en sus inmediaciones, se concentran numerosos cabezas rapadas.

En torno a las 6 de la tarde llegaba a la zona del Vicente Calderón el autobús de la peña femenina “Izar”, repleto en su mayoría de mujeres y niños, junto a algunos hombres como acompañantes. Los seguidores de la Real habían llegado bastante pronto al estadio para comprar algunas entradas que les faltaban y preguntan a un policía municipal por un lugar tranquilo donde poder tomar algo. El agente, de forma insensata, les envía a un bar cercano, punto de reunión habitual de cabezas rapadas del grupo Bastión del Atlético de Madrid. Un camarero les advierte de lo peligroso del lugar, pero es demasiado tarde, los cabezas rapadas no tardan en llegar e increpan a los seguidores donostiarras, les tenían preparada una encerrona a los seguidores de la Real Sociedad en los momentos previos al partido. Era toda una emboscada neonazi.

Hay un primer incidente en la puerta del bar, insultos y algunos golpes. Los neonazis les roban las bufandas, rompen sus grandes chisteras con los colores de la Real Sociedad y a todos les amenazan de muerte. A continuación, los seguidores de la Real cruzan la carretera y acosados, corren asustados; van mujeres con niños, familias, todos pegados al estadio Vicente Calderón buscando su puerta de acceso, que se encuentra en el otro extremo del fondo norte. Dramáticamente todos los accesos están cerrados a esa hora, salvo esa puerta hacia donde se dirigen. Los neonazis de forma sorpresiva y perfectamente coordinada, por ser la ocasión que habían previsto y estaban esperando, aparecen al unísono, les atacan por varios puntos, pueden ser 40 energúmenos, 50 o quien sabe, unos 60, algunos totalmente de negro, como uniformados, muchas cazadoras “bomber” y súbitamente, aparecen dos vehículos de color oscuro, uno de ellos un Volkswagen Golf y el otro también pequeño, de los que descienden de ocho a diez individuos, portando uno de ellos, cuando menos, una navaja de gran tamaño, al tiempo que desde las calles y lugares adyacentes llegan otros grupos mas, a la carrera, lanzando botellas y piedras, rodeando y agrediendo a los seguidores donostiarras, al tiempo que vociferan gritos alusivos y despreciativos con el País Vasco, e incitan a dar muerte a los seguidores de la Real.
Aitor Zabaleta que iba rezagado por la discusión con los ultras en el bar, se detiene para defender a un niño de seis años de los ataques. Acto seguido, corre en busca de su novia, Verónica Olivenza, que ha huido momentos antes. Su carrera se ve bruscamente frenada en el fondo norte, cuatro rapados le rodean y uno de ellos le asesta una puñalada mortal en el corazón.
Aitor que camina unos pasos se encuentra con su novia y empieza a palidecer. Verónica avisa a unos policías municipales que le atienden en primera instancia. Diez minutos después llegan las asistencias sanitarias del Samur y le trasladan urgentemente a la clínica de La Concepción. Aitor Zabaleta ingresa en el centro sanitario con parada cardiorrespiratoria, entra en coma y fallece sobre las 3.00 horas del 9 de diciembre de 1998.
A su vez, como consecuencia de esas agresiones, resultaron con lesiones de diversa consideración, Miren Itxaso Legarra, Iñaqui Gorostiza, Lorenzo Rodríguez y Maider Gorostidi, todos ellos integrantes de la peña Izar, junto a un Policía Nacional de los agentes que repelían a los neonazis.

Fa uns dies vaig redactar un petit text per la secció de Tendències de La Vanguarida, que finalment no va entrar al diari per problemes d'espai. Tractava sobre el conflicte entre el rectorat i els estudiants organitzadors de la Festa Major, que s'oposaven a la decisió d'anul·lar-la aquest any. Un petit resum de la situació:

La fiesta de la discordia
La Universitat Autónoma de Barcelona recibirá hoy a miles de personas en la celebración de su tradicional fiesta mayor. Pero este año la organización del evento ha ido cargada de polémica después de que el rectorado de la UAB decidiera suprimir la celebración por su elevado coste (298.000 euros el pasado año) y su grave repercusión en la higiene y el estado del campus. Sin embargo, un elevado número de estudiantes se opone a la decisión del rectorado y asegura que la fiesta “es propiedad de toda persona vinculada a la universidad y el rectorado no es nadie para decidir anular la fiesta de forma unilateral”.

De este modo, los estudiantes decidieron formar una asamblea para organizar, a expensas del rectorado, una fiesta mayor alternativa. Con un presupuesto de unos 15.000 euros procedente de los colectivos participantes y de las asambleas de las facultades, la fiesta cuenta con actos culturales (como danza y animación), que empezarán a las 10 de la mañana, además de los habituales conciertos y música que se alargarán hasta las 5 de la madrugada, aunque en las ediciones precedentes la fiesta terminaba a las 9 de la noche.

Pero la contundente reducción del presupuesto de la fiesta al prescindir de la financiación del rectorado ha provocado carencias esenciales para la celebración de la festividad. En primer lugar, la seguridad, que irá a cargo de comisiones formadas por grupos de estudiantes; después la sanidad, con sólo dos ambulancias y, por último, la higiene y la limpieza que también irá a cargo de los estudiantes organizadores. El campus carecerá de servicios móviles de baño durante la celebración de la fiesta.

Por su parte, Maria Josep Recoder, vicerrectora de relaciones institucionales de la Universitat Autònoma declara que hoy “es un día lectivo como cualquier otro” y que la fiesta celebrada por los estudiantes “es imprudente y no está autorizada”. Pero Recoder también asegura que no boicoteará la fiesta alternativa aunque si pedirá responsabilidades si se producen desperfectos durante su celebración.

Ahir, a les vuit del vespre, la festa encara havia de viure els seus punts més àlgids però vam rebre un correu de l'agència Europa Press, que feia un resum de com es vivia la festa durant el dia. Destacava la brutícia que s'havia anat aglomerant al campus.

Miles de jóvenes acuden a la fiesta alternativa de la UAB
BELLATERRA (BARCELONA), 5 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acogió hoy a miles de jóvenes que decidieron celebrar su Fiesta Mayor a pesar de la prohibición explícita de la institución, que anuló la cita principalmente por motivos económicos. La convocatoria alternativa se desarrolló sin incidentes importantes, dejando poca distancia entre las ediciones anteriores y esta polémica fiesta organizada por los alumnos sin el respaldo institucional, que mantuvo el día lectivo. Las actividades culturales de las primeras horas dieron paso a los conciertos y la programación de tarde y nocturna, que es la que más participación esta cosechando con diferentes zonas, propuestas y hasta cuatro escenarios. Desde primera hora de la tarde los trenes de los Ferrocarrils de la Generalitat descargan en la estación del campus de la UAB, donde se evidencia la presencia de seguridad, a cientos de jóvenes con ganas de diversión, aunque aseguran que de pocos problemas, siendo los restos de papeles, bolsas y botellas esparcidos por el suelo el principal inconveniente del encuentro. En declaraciones a Europa Press, la miembro de la organización, Clara Sánchez, explicó que están "muy satisfechos" con el desarrollo de fiesta, ya que está acudiendo mucha gente y funciona sin problemas a pesar de las dificultades de no contar con ningún apoyo institucional de la universidad. Los jóvenes se las ingeniaron para abastecerse de electricidad con grupos electrógenos, contratar proveedores, organizar actividades y llenar la fiesta con una treintena de paradas que junto con la importante afluencia de jóvenes y el apoyo de una veintena de colectivos de la UAB ponen de manifiesto la buena respuesta de los alumnos al evento.

Avui, hem rebut una altra notícia d'agència, aquest cop sobre la reacció del rectorat. Una actitud victimista, exagerada i hipòcrita, que no reflecteix ni de bon tros l'ambient que es va viure ahir a la UAB ni pel que fa les coses pistives ni pel que fa les negatives, que n'hi havia i no eren poques. Sembla que als rectors els hi interessi el clima de tensió amb els estudiants, una cosa que no acabo d'entendre.

La UAB lamenta que la Fiesta Mayor alternativa se saldó con "graves daños" en el campus
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) lamentó hoy que la Fiesta Mayor celebrada ayer por los estudiantes de forma totalmente alternativa, al haberse anulado la celebración oficial, se saldó con "graves daños" en el campus. En un comunicado, la universidad aseguró que la fiesta ha provocado un "grave coste económico y medioambiental", además de importantes dificultades de movilidad y un "gran riesgo sanitario y de seguridad", precisamente, los problemas que la universidad pretendió evitar con la suspensión oficial de la fiesta. Con esto, criticó que los impulsores de la fiesta se han desentendido de la limpieza y cuidado de los espacios, después de que esta mañana hubiera gran acumulación de suciedad, varios desperfectos en algunas instalaciones y un "intenso olor desagradable". No obstante, el centro aseguró que unas 8.000 personas acudieron a la fiesta -frente a las 30.000 de otras ediciones- y que la asistencia a las clases fue descendiendo de forma progresiva a lo largo del día. De hecho, la UAB señaló que la cantidad de suciedad generada es "cuantitativamente parecida y cualitativamente peor" que en aquellas ediciones oficiales con mayor afluencia. Concretó que la suciedad está repartida por el campus, y que, entre los residuos, se encuentran una gran cantidad de cristales y latas -materiales restringidos anteriormente-, generando problemas de seguridad y medioambientales. Entre los desperfectos, la universidad contó fanales y papeleras rotas, mesas "destrozadas", cristales rotos y pintadas en las paredes, que, indicó, supondrán un desembolso económico "importante" para la universidad. La UAB reveló que durante toda la noche -la fiesta terminó a "altas horas"- los servicios de emergencias sanitarias atendieron un caso.

Va començar sent un rumor. Després alguna cosa més. Després de quatre setmanes les cartes ja estan sobre la taula. La Festa Major de l’Autònoma es farà encara que el rectorat del centre la vulgui suprimir. Aquest any la festa serà diferent. Per primera vegada, la FM UAB anirà a càrrec dels estudiants i no de l’equip de govern.

Tot i que el rectorat va anunciar fa uns mesos, després de reunir-se en consell de govern, que la Festa Major de cada any havia de ser suprimida, cosa que (com era d’esperar) ha xocat frontalment amb gairebé tots els col·lectius organitzats al voltant de la Universitat. Hi haurà qui pensarà (especialment si es tracta d’algú que no estudia a la UAB o no hi ha vingut mai) que està bé que s’elimini la celebració ja que 298.000 euros, que és el pressupost que es va invertir l’any passat, no són quatre duros i estem en temps de crisi. La crisi. El gran argument, com no, del rectorat. Que m’ho expliquin, les matrícules a la universitat han pujat com la escuma aquest any i, que jo sapigui, les subvencions de la Generalitat es mantenen. Així, quina crisi, Autònoma? Cert és que es comenta que, en els darrers anys, la UAB ha acumulat un deute important. Llavors, crec que el rectorat hauria d’explicar la veritable raó per la qual el proper dijous dia 5 de novembre serà un dia lectiu normal i corrent.

Bé, tot i això, la gent pot pensar (i amb raó) que una festa de vora 300.000 euros és una aberració, gairebé digna dels romans, però la festa major de l’Autònoma no és només música, soltar al gos, ensenyar les rastes, beure com un cosac fins vomitar al cap de poques hores. L’any passat l’esdeveniment va arribar a reunir, en el seu punt més àlgid del dia a vora de 30.000 assistents i això, encara que significa una despesa enorme, també suposa un més que considerable ingrés pels col·lectius participants en la celebració, 80 l’any 2008. Així, amb l’anul·lació de la festa, la nostra novell però estimada Ana Ripoll escanya a un bon nombre d’agrupacions que giren al voltant de la UAB i que depenen, en major o menor mesura dels fons que obtenen aquest dia.

D’aquesta manera, la reacció dels estudiants no ha tardat en arribar. “Si el rectorat no vol festa, hi haurà el doble de festa”. L’horari de la festa es va allargar des de les 10 del matí fins les 5 de la matinada (abans era de 12 del migdia a 9 ó 10 de la nit). Es van moure els fils per distribuir els espais, fent-la el màxim semblant possible a l’any passant, es van fer comandes als distribuïdors de beguda (les més econòmiques que es van trobar) i altres. Però entre ahir i avui ha sortit una notícia desconcertant a la vegada que graciosa. La nostra apreciada vicerectora Maria José Racuder va contactar amb les principals subministradores de cervesa per dir-los que la festa del dia 5 de novembre era una festa il·legal i que no tindrien cap garantia de que la cosa sortís bé a la vegada que, com no ha estat reconeguda pel rectorat, el govern de la UAB farà tot el possible perquè el proper dijous sigui un altre dia normal del calendari acadèmic. D’aquesta manera, les empreses cerveseres, acollonides perquè el negoci no els hi sortís bé, han renunciat a subministrar beguda durant la festa major a no ser que el rectorat enviï una nova nota desdient-se del seu comunicat anterior: utopia.

Un altre problema és el de la electricitat, la festa alternativa comptarà amb electricitat agafada del Campus però s’haurà de proveir de corrent a unes 60 barres de festa, que hauran de racionalitzar el consum (si és que el rectorat no talla el subministrament elèctric).

I el problema més gran de tots, al meu parer, són les mancances de primer ordre que tindrà la festa i que són sempre essencials si es vol tenir alguna cosa mitjanament decent. Però 4.000 euros, el pressupost d’enguany, no són els 300.000 de l’any passat. La seguretat anirà a càrrec de comissions d’alumnes que s’organitzaran pel bon funcionament de tot plegat. S’espera que la neteja de 19 hores de festa recaurà sobre els estudiants també. No s’assegura que es pugui contractar els serveis d’una ambulància per la festa tot i que en els anys anteriors s’ha comptat amb dues unitats mòbils de la creu roja amb les corresponents ambulàncies. El seu preu, però, és inviable, s’apropa als 300 euros per hora. I, per últims, els lavabos... no n’hi haurà... (i si finalment s’aconsegueixen cerveses aquest problema duplica la seva gravetat).

Aquest és el meu pregó per la FM UAB 09, que anuncia un panorama d’il·lusió i inconformisme però que es mescla amb una forta sensació de dubte. Esperem que tot surt bé. Després d’això, només em queda desitjar a tothom una molt bona Festa Major!.

Tal i com vaig prometre ahir, comento la última setmana de l'ocupació pacífica que vam exercir a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Crec que no seria just que no ho fés ja que donaria una visió sesgada de la realitat que es va viure a la universitat en els darrers dies.

I avui ens hem fet sentir la nostra veu. El procés de Bolonya cada cop és més proper i sembla que ni els polítics ni els dirigents de les universitat poden veure (o volen veure) que estan defensant un procés educatiu de dubtosa millora qualitativa, que suposa la conversió de les universitats en el filial de les empreses i que reduirà l'oferta de carreres universitàries que no siguin productives pel mercat. Les llicenciatures desapareixeran en favor dels graus, que duraran tres anys, i que tindran un escàs reconeixement acadèmic. Per això, serà pràcticament imprescindible cursar un postgrau després, uns cursos que tindran un preu desorbitat i al qual, per motius econòmics, no tothom hi podrà accedir. A més, molts dels estudiants ens mostrem bastant excèptics amb la possibilitat de duu a terme el model que s'exposa ja que aquest suposaria un gran augment de la plantilla del professorat (cada 10 alumnes tindran un tutor), un major espai (que actualment la nostra Facultat no té), una millora dels recursos tècnics, etc. Uns requisits utòpics si tenim en compte que la UAB acumula un gran dèficit (em sembla que són 28 milions d'euros) i la inversió estatal en educació a dures penes supera el 2%.
Avui, per tot això, hem acudit a la manifestació al centre de Barcelona. Hem recorregut diversos carrers del centre i, com ja va sent habitual, l'ajuntament no ha autoritzat la desfilada per la Rambla que uneix Plaça Catalunya amb Colón. A l'apropament de la marxa cap a la zona d'accés prohibit, que estava acordonada pels Mossos d'Esquadra, aquests han respost violentament cap als manifestants. En els següents enllaços podreu llegir diferents cròniques de la manifestació i vídeos de la càrrega policial. La marxa ha acabat amb diversos estudiants contusionats i un fotògraf de Público amb lesions al llavi. Com ja va sent habitual, els treballadors mitjans de comunicació reben la violència dels cossos policials quan estan cobrint el dret a la informació que tenim tots els ciutadans.
I la meva pregunta és, serieu capaços d'agredir a algú quan forma part d'una manifestació i s'apropa a la vostra posició? Podrieu fer vosaltres el treball que fan els Mossos d'Esquadra en els diferents videos?

El País:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Miles/universitarios/protestan/plan/Bolonia/calles/Barcelona/elpepusoc/20081120elpepusoc_8/Tes

El Mundo:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/20/barcelona/1227186710.html

Público:
http://www.publico.es/espana/176155/fotografo/publico/agredido/manifestacion/barcelona

La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53582458233&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20081120/53582432524/cientos-de-estudiantes-ocupan-el-edificio-historico-de-la-universitat-de-barcelona.html

No hi ha temps. Quan no és Disseny, és Ràdio, quan no és Ràdio, és Edició, quan no, Comunicació Política i si encara queda un rato: Comunicació i Educació; i tot això passant per sobre de Projectes i Gestions de l'Empresa Informativa i de Dret. En fi, poc temps per a escriure aquí al bloc tot i que tinc algunes actualitzacions en ment.

Sí senyor, ja ha passat més d'un mes des que vam començar les classes i, des de llavors, el panorama d'aquest racó de la xarxa ha estat pràcticament desolat. I ja ha tornat tot: ja tornen a ser aquí els treballs en grup (que aquest any en tenim més que mai), els llibres infumables que t'has de llegir per ves a saber quina assignatura, les pràctiques a classe, les entrevistes amb professors, la tensió, el tràfic d'apunts, els dubtes a classe, etc.
Però també tornen a ser aquí les rialles de cada dia, les bromes entre bons amics, les cerveses al bar, la festa, el estar junts dia a dia, els dinars a la Cívica, els gestos d'apreci, les tardes de converses i reflexions, les tardes immillorables a la Vila: tot a tornat al seu ambient universitari de sempre. I és que gent de tot arreu de Catalunya: Barcelona, Montgat, Valls, Súria, La Bisbal, Banyoles, Sabadell, Vandellòs, Figueres, Manacor, etc. tornem a estar junts, junts per continuar la nostra formació diària i per seguir compartint (i de la millor manera possible) els millors anys de la nostra vida.
A més fa unes dues setmanes que hem sento una mica diferent i és que ja no deixo cabells per tot arreu, ni em respatllo el cabell pels matins, ni ningú m'estira per darrere, ni he d'anar en compte per que no posar la melena al plat. Ara el xampú em cau per l'esquena cada matí, la pinta ha tornat a tenir la seva utilitat, les gomes del cabell no es mouen dels meus canells i sento una mica de fred al clatell cada matí en sortir de casa. Sí, sí: si hi ha algú que encara no ho hagi sabut, ja no tinc melena. La meva cua, i alguna altra cosa més, es van quedar, per sempre, en un racó de la Plaça Cívica, on les aprenents de perruqueria fan els seus experiments. Tard o d'hora havia d'arribar el moment, i va arribar de repent, en una decisió sobtada però, al cap i a la fi, encertada. I la veritat és que no me'n penedeixo gens.
Per acabar aquesta insòlita entrada, que només serveix per reactivar una mica això i fer que no me'n oblidi d'escriure, anuncio que li faré una bona remodelació al bloc que ja s'ha quedat antiquat: ara qualsevol bloc té els links diferents, fan servir banners, canviaré el nom i el disseny, etc. Haver si acabo de parlar amb Ferran Reyes i em pot donar un petit gran cop de mà (aprofitant que ell també és administrador d'aquest bloc xD). Així, espero posar d'aquí uns dies les diferents propostes sobre el títul del renovat Pruny Bloc xD i, de pas, tirem enrere aquesta rovellada enquesta dels Jocs Olímpics.

Avui és diumenge, un diumenge qualsevol però demà no serà un dilluns com tots els d'aquest estiu. Demà no hauré de llevar-me a les 8 del matí per agafar l'autobús cap a Lleida, per fer una becaineta i una dutxeta abans d'entrar a treballar a les 12. S'ha acabat l'agost, s'ha acabat Lleida: el contracte amb el Segre ha expirat i ja no sóc treballador.

Buff...quin munt de temps sense escriure aquí, casi no sé per on començar.

Uiuiui! Em descuidava de la Eurocopa! Bff... Deu ni do la feina que ens va donar a la redacció... Bé, finalment, per alegria d'alguns i per desgràcia d'alguns altres, España va guanyar. I, pel que fa referència a l'últim comentari de l'entrada anterior, que fa referència a la mala visió futbolística dels que van participar en l'enquesta de bloc, he de dir que hi va haver un guanyador. I no és altre que... MA MARE! Sí sí, pel que es veu va entrar per aquí i va ser la única que va apostar per España. Així que, tots els qui haguéssiu participat, que no sou molts, heu quedat en ridícul i ma mare sap més de futbol que vosaltres; que us follon!

Engue!

Després d'una setmana una mica estranya: de fer, com ja vaig dir, tot tipus de treballs i activitats endarrerides o millorables i de dues entrevistes de treball, finalment ja s'ha acabat: estic de nou a la Vila i em disposo a estudiar els últims exàmens que queden, que són només tres.

Ara toca sentir aquesta estranya sensació de després d'estudiar dúrament: realment m'ho sé? Cal repassar més? Què preguntaran a l'examen? Bé, el que toca, suposo. El juny ja ha arribat i això és el que porta cada any: cal beure aigüeta, menjar lleuger, concentrar-se i mirar endavant.

Per últim, he de dir que ja tinc feina per aquest estiu. Després d'entrevistar-me a el Segre i el Diari de Tarragona m'he decidit pel primer, que em facilita molt més les coses. M'incorporaré a mitjans d'aquest mes a la secció d'esports d'aquest diari lleidatà, que ja conec prou bé després de la llarga etapa d'estudi a Terraferma. Bé, espero aprendre força en la meva estada al diari; tinc il·lusió per començar i epero ser d'alguna utilitat dins la publicació. Ja escriuré més endavant sobre els detalls de la feina, ara cal que em centri amb aquests últims exàmens. Salut!

Eren les 5 i mitja de la tarda quan estava a una exposició sobre els refugis antiaeris a la Barcelona de 1937 i 1938 quan el responsable de l'exposició, al veure que duia la càmera, s'ha acostat a mi i m'ha dit: "Escolta noi, sembla que per dalt hi ha un incendi, si vols anar-hi!". M'he afanyat a sortir de l'estació i he pogut veure una bona fumerada ja de lluny.

Era un edifici situat al carrer Balmes, concretament el número 12: ple centre de Barcelona. No parava d'arribar policia tot i que semblava que els bombers ja havien pogut sufocar les flames. Tot havia ocorregut en un habitatge de la quarta planta, que tenia les finestres i el balcó obert i des d'on encara hi sortien petits núvols de fum. Als peus de l'edifici, un gran nombre de cotxes de policia s'ocupaven de tallar el trànsit i els bombers cuidaven de la gent de l'edifici amb l'escala d'un dels camions totalment desplegada. Una família sud-americana amb espardenyes d'anar per casa es mirava amb preocupació el seu edifici.

La Vanguardia:

Los Mossos desalojan a 50 estudiantes encerrados en la UAB
04/03/2008 Actualizada a las 21:51h
Barcelona. (EUROPA PRESS).- Los Mossos d'Esquadra desalojaron esta noche a la cincuentena de alumnos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que permanecían encerrados en la Facultad de Filosofía y Letras para reclamar al rectorado que como organismo educativo se declare insumiso a las reformas de la LOU-LOC y al proceso de Bolonia.
Según explicaron fuentes de la policía catalana, el desalojo duró más de una hora y no se practicaron detenciones pese a que un centenar de personas, entre encerrados y manifestantes en el exterior, mantuvieron una "resistencia activa".Los Mossos sí que identificaron a 37 jóvenes. Los alumnos ocuparon este mediodía a partir de las 13 horas la Facultad de Filosofía y Letras de la UAB y se encerraron en el edificio, bloqueando por lo menos una de las entradas con una "barricada".Los universitarios se manifiestan en contra del proceso de Bolonia, pero sin olvidar el mensaje electoral, en esta caso dirigido al presidente del gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, a quien "conviene que recuerde sus promesas de paralizar el plan educativo de la LOU", aseguró uno de los estudiantes. El secretario general de la universidad, Rafael Grasa, dijo que son "inaceptables" las exigencias de "un grupo minoritario", y quiso remarcar la actitud "violenta, intolerante y fascista" de estos alumnos. Además, reconoció que ya desde el mediodía los Mossos d'Esquadra estaban al corriente de la situación, y a pesar del intento de llegar a un acuerdo con los convocantes para negociar la salida del edificio, la policía catalana desalojó a los alumnos por orden del rector.


El Pais:
Los Mossos desalojan a un grupo de estudiantes encerrado en la UAB
Medio centenar de estudiantes se encerraron ayer a las 11.00 en la Facultad de Letras de la Universidad Autónoma. Bloquearon las puertas impidiendo las clases y que entrara o saliera nadie. A las 14.00 permitieron la salida de sus compañeros, pero ellos siguieron encerrados hasta que, a petición del rector, fueron desalojados por los Mossos. Protestaban por el nuevo sistema de estudios derivados de la directiva de Bolonia.

Unos 1.500 alumnos piden la dimisión del rector de la Universidad Autónoma
Los estudiantes critican que recurriera a los Mossos para intervenir en la protesta de ayer

Unos 1.500 estudiantes se han manifestado este mediodía en la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y han pedido la dimisión del rector, Lluís Ferrer, y de los miembros del rectorado.
Los estudiantes se han manifestado en contra de la implantación de la LOU-LUC, el denominado plan de Bolonia, pero han pedido la dimisión del rector después de que ayer los Mossos d'Esquadra desalojaran por la fuerza a varias decenas de alumnos que se habían encerrado en la Facultad de Filosofía y Letras.
El encierro empezó alrededor de las 13.00 de ayer, con 35 personas encadenadas en el interior y un centenar más que apoyaron la iniciativa desde el exterior, hasta que llegaron unos 50 efectivos de los Mossos d'Esquadra, que cargaron contra los manifestantes.
Los estudiantes afirman que fue el rectorado quien pidió la ayuda de los agentes, por lo que piden la dimisión del rector y de su equipo dado que, según ellos, nunca había sucedido en la era democrática que el rector de una universidad pública ordene desalojar un centro con cargas policiales.
Los alumnos han entrado este mediodía en el edificio del rectorado pidiendo la dimisión del rector y también poder hablar directamente con miembros del equipo de gobierno, aunque su petición no ha sido atendida.
El Consejo de Gobierno expresa su apoyo a la decisión adoptada por el rector de "aplicar las medidas necesarias para garantizar el acceso a la Facultad" y señala que la misma se adoptó "con el acuerdo de los decanos implicados".
El comunicado considera que se trata de "hechos excepcionales" y expresa la "voluntad reiterada de la UAB" de resolver "de manera dialogada, libre y sin imposición" cualquier cuestión que afecte a la comunidad universitaria.

3cat24.cat:
Barcelona
Els estudiants demanen la dimissió del rector de la UAB l'endemà del desallotjament per la força dels Mossos
Actualitzat a les 20:08 h 05/03/2008
L'Assemblea d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona ha demanat la dimissió del rector Lluís Ferrer pels incidents d'aquest dimarts, quan una cinquantena d'estudiants es van tancar a la Facultat de Filosofia i Lletres per protestar contra la implantació del nou sistema universitari europeu, més conegut com el Pla Bolonya, i els Mossos d'Esquadra els van desallotjar per la força. Els estudiants, que s'han concentrat a la plaça cívica, asseguren que mai cap rectorat no havia demanat l'actuació dels Mossos davant d'una protesta estudiantil dins d'una facultat. El rectorat va demanar la seva intervenció després de set hores de tancada.
Els ànims estaven més calmats en l'assemblea d'aquest dimecres en la qual han participat uns 500 estudiants.Tot i això, s'ha resolt a demanar la dimissió del rector, amb qui els estudiants no amaguen que no tenen cap sintonia. Consideren inadmissible que fos el mateix rectorat qui, després de set hores de tancada, demanés la intervenció dels Mossos d'Esquadra. Segons els representants estudiantils, mai cap rectorat ho havia fet fins ara.
La demanda de dimissió arriba després que els Mossos d'Esquadra van desallotjar per la força una cinquantena d'estudiants de la UAB que aquest dimarts es van tancar a la Facultat de Filosofia i Lletres per protestar contra el Pla Bolonya. Els agents van irrompre al recinte universitari amb la intenció de desallotjar-los, però van topar amb la resistència d'altres estudiants que donaven suport als que s'havien tancat i van utilitzar la força per dispersar-los.
Els estudiants també han protestat contra el Pla Bolonya. Consideren que "la implantació de la LOU-LUC portarà conseqüències per a l'alumnat, el professorat, el personal becari i de l'administració i serveis". Segons els estudiants, el dèficit de recursos de la universitat i la situació de fallida impossibiliten portar a la pràctica la reforma universitària. Els estudiants també demanen el compromís d'"ampliar el finançament públic, per garantir una qualitat acadèmica, investigadora i d'equitat social" i que "obri un veritable procés informatiu i participatiu, per oferir garanties democràtiques".

Havent decidit finalment no anar a Hamburg, ha passat prou ràpid la setmana de vacançes. Tornem a la vida a la Universitat i a la santa rutina però, això sí, amb nou semestre i noves assignatures. Aquests són els nous camp de batalla dels estudiants de periodisme de segon curs a la Universitat Autònoma durant aquest segon semestre:

Ja està! Els dies d'exàmens ja han acabat. Prou estudiar fins la matinada, prou dopping de cafè, prou nervis, prou stress: tornem a la bona vida, tornem al poble! No hi ha classe fins el dia 18! Només dos dies a Flix perquè marxem a Hamburg! Sí! Després d'uns exàmens que, la veritat, haguéssin pogut anar millor... cinc companys de classe marxem a Alemanya! Wie gehts? Es geht. Guten Tag. Ich komme aus Spanien. Ich wohne in Flix. und... ICH HABE EINE GRÖSSES BIER! Espero que siguin uns dies inoblidables!

I un 2'18! Un 2'18 què és? Pot ser la meva nota a Teories de la Comunicació? No, no fotem. Pot ser la puntuació del meu cos a valoramicuerpo.com? Podria però no. Mai m'hi veureu a aquelles webs degradants. Són 2'18 Euros que ens han tocat a la Quinela OE! Quniela que fem entre 5, que ens costa 8 euros en total cada setmana i... al quart intent hem aconseguit 10 encerts! 2'18 Euros a dividir entre 5 i a gastar-se'ls a Alemanya!

La Real m'il·lusiona! Ahir vam guanyar al Poli Ejido i ens situem en quarta posició a un punt de l'ascens!

Ja és bo estar alegre després d'una temporada més que agobiant encara que, lògicament, tampoc m'he privat de somriure i lluitar fins el final. Ànims a tots els companys de la uni i especialment a aquells qui heu tingut menys sort... La setmana vinent comença un nou semestre amb noves assignatures i que, de ben segur, que també ens portarà moments memorables.

Deixo un petit vídeo d'un programa de 'gags' de la televisió basca que m'ha fet força riure. Vaya Semanita: El futbol y los sentimientos. Gora Erreala! I també visca l'Athletic sempre i quan no jugui contra nosaltres.



Poso també una nova enquesta sobre futbol. Queda encara Lliga? O ja està decidida. El meu vot és que no; la Lliga està ja decidida. Sé que encara queden molts partits i pot passar qualsevol cosa però el Barça no dóna senyals de millora i el Madrid es mostra contundent (7 a 0 ahir contra el Valladolid). Si algú ha de punxar aquest serà el Barça. Si haguès d'apostar, ho faria descaradament a favor del Madrid. Que no s'enfadi ningú...

Avui és diumenge 23 de desembre. Diumenge, 23 de desembre. Un diumenge 23 de desembre. S'hi pot veure alguna connotació especial en aquesta data? En principi no, un diumenge 23 de desembre hauria de ser, en principi, com tots els diumenges de l'any; l'únic que molt a prop del Nadal.

"Cos Danone, cervell Petit Suisse", un gran joc de paraules que des de fa uns dies encapçala el passadís de la facultat a l'altura del hall.
Avui actualitzo amb un parell de video, haver si no fa mandra veure'ls, crec que valen molt la pena i cal tenir present en tot moment la importància de la publicitat en l'educació social i la creació d'una ètica social de valors (bastant pèssims avui en dia com podreu comprobar).
El primer vídeo és un anunci de Dove. Els anuncis d'aquesta marca ja acostumen a ser polèmics:



El segon és una paròdia del primer, feta per una web que ironitza sobre l'odi que té la publicitat al món real. Potser va sent hora de canviar també els estereotips televisius que no fan res més que degradar les concepcions encara honestes. Si us plau, reivindiquem una publicitat responsable; l'eina publicitària no és qualsevol cosa! www.campaignagainstreallife.com



I, també fent referència amb el tema de les operacions d'estètica de fa uns dies, poso la lletra d'una cançó de Segismundo Toxicómano. No l'he sentit, però la lletra és bona. Recordar que aquest grup va tocar a Flix fa un parell d'anys per gentilesa de 'Los del 88', on ens ho vam passar prou bé, especialment un individu anomenat Víctor Mani.
Ahí va la cançó!

Vives,
Sin disfrutar
Tu vida es el reflejo de la vanidad
Sufres
Para aparentar
Todo lo que no has tenido
Sientes
La soledad
De un cuerpo perfecto
Y un cerebro vacío
Tienes
Ke vomitar
A escondidas toda la verdad
A escondidas todas tus miserias
No está contento con su cuerpo
Está cansada de dietas milagrosas
Vomitar y pasar hambre
Acuda a nosotros!!
En corporación Taxidermista
Le vaciamos por dentro
Y moldeamos su cuerpo
Con la mejor de la silicona
SILICONA, SILICONA

Veneçuela: un país especial. Unes situacions incertes, una història inèdita i un país dividit, actualment governat pel populista Hugo Chávez. Aquesta setmana els veneçolans van votar en referèndum una reforma constitucional proposada pel líder Chávez que no deixava indiferent ningú. La divisó és clara: hi ha partidaris del líder i hi ha detractors; els resultats ho deixen molt clar: 50,7% al NO i 49'3 al SÍ. Tot i això, els sondeigos eren favorables al SÍ fins al final. De fet, els diaris del dia següent a les eleccions donàven qüasi per suposada la victòria del governant i en feien diverses interpretacions. Crec que s'està donant una situació molt i molt complexa, Chávez sempre ha estat un líder que causa polèmica allà on va tot i que a mi m'agrada força la seva manera de fer política (encara que de vegades agafi massa velocitat i se surti una mica dels camins).

La meva intenció no és fer avui una valoració del govern del Chávez ni una apologia. Només vull invitar a la reflexió a aquells qui el titllen de dictador o fins i tot de senyor feudal (La Vanguardia). Diumenge el poble veneçolà va parlar, cosa estranya en una dictadura; i, a més, la victòria de la opció contrària era mínima i això vol dir que el "putxerazo" és més fàcil. En fi, i com no, totes les opinions són respectables però la veritat és que hi ha molta i molta gent que escup les mateixes paraules que sent dels mitjans de comunicació. La situació veneçolana és difícil i com en tots, el govern acerta i falla; podem valorar-lo positiva o negativament excercint la nostra llibertat però el que no em de fer és caure en demagògia i tancar els ulls, senyalar Veneçuela amb el dit i exclamar: dictadura! Cal reflexionar. Estic intentant seguir el tema i estudiar una mica de la història del país, que no és precisament un camí de roses.

PD: Este Blog huele a azufre?

Tornar a casa després de 4 dies a la Vila. Avui, però, no he anat a classe tot i tenir un parcialet de Documentació Informativa: he anat a l'Hospital. St.Joan de Déu, un Hospital pediàtric situat en un lloc inòspit de Barcelona al que ni els barcelonins més pixapins hi saben arribar.

Dijous passat no vam anar a classe, teniem un compromís, un deure. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), conegut com a pla Bolonya no és res més que una privatització - mercantilització d'un sector tan important com és l'educació superior.