Va de ràdio. A més del reportatge de Tequila, vàrem haver de fer, per una assignatura, una entrevista de personalitat a algún personatge rellevant. Per fer-la, vam escollir a la jugadora internacional d'hoquei herba Gigi Oliva, que va participar el pasat agost als Jocs Olímpics de Pekín. És una jugadora jove, de només divuit anys i que va debutar amb la selecció absoluta quan només tenia catorze anys. Milita a l'Atlètic de Terrassa (ella és de Matadepera), enguany ha començat a estudiar enginyeria aeronàutica a la UPF i gairebé tota la seva família està posada en el món de l'hoquei herba. El seu pare, Jordi Oliva, va ser jugador olímpic als Jocs de Los Angeles-84 i de Seül-88 i el seu germà, Roc Oliva, també és jugador olímpic amb la selecció masculina i aquest agost es va portar una medalla de plata de Pekín com a souvenir. A ella encara li queda tota la carrera per davant i que, sens dubte, estarà plena d'èxits (espero que haguéssiu memoritzat ja el seu nom).
Va ser una entrevista una mica estranya, feta als estudis de ràdio de la facultat després de fer una birreta al bar, una birreta que va tenir efectes inesperats. A més, l'estudi on havíem de fer l'entrevista era un veritable microclima, era asfixiant, agobiant i irresistible. A més, com sempre, els problemes tècnics no van tardar en arribar (si no, no seria la nostra facultat), solucionar-nos ens va ocupar unes dues hores.
Un cop tot va estar a punt i després de discutir una mica sobre el funcionament dels cronòmetres dels mòbils, vam començar a fer la nostra entrevista. Havia de durar deu minuts exactes però uns periodistes de la talla de l'Enric i jo vàrem necessitar vora dues hores i setze intents per a aconseguir alguna cosa sense grans equivocacions i que tingués cara i ulls. Aquest n'és el resultat.
Però després de tenir l'entrevista feta i entregada calia reflexionar i aprendre, crec que seríem uns absoluts ignorants si no ho féssim. Aprendre dels problemes tècnics, de les respostes inesperades, de buscar aquelles paraules que la Gigi va dir quan vam parlar sobre l'entrevista per primera vegada, d'ajustar-se al temps establert, de fer intervencions improvisades i un llarg etcètera. Un aprenentatge que, si cap, era d'esperar. El que no era d'esperar era poder aprendre tant de la nostra font, de la nostra entrevistada, de la Gigi. Ella ens va explicar la seva història que, tal com diu l'Enric al tancament de l'entrevista, es tracta d'una història de "esforços, reptes, lluita, victòria i èxit". Però també hi veiem una vida de gran humilitat i d'una manera exemplar i senzilla d'entendre la felicitat, la dedicació i la relació amb els altres. I, un cop acabada la conversa, un cop et salten a la vista aquestes actituds, et ve a la ment com hauríes reaccionat tu o quina hauria estat la teva situació en alguns moments si tinguessis les virtuts que té ella: sens dubte, bastant millor. Potser si alguns tinguéssim algunes de les seves qualitats, un altre gall cantaria.
Bé, dit això, afegeixo el nom de la Gigi als noms dels atletes olímpics que s'han de seguir de prop. Espero que l'entrevista us agradi.
L'any 2009 és el centenari de la Real Societat i, com és habitual, el club ha organitzat tota una sèrie d'actes especials per celebrar una data tan senyalada, (a més que aquest any també serà el que tornarem, per fi, a la categoria que ens pertoca).
