La cervesera Keler és, des de fa uns anys, un dels patrocinadors oficials de la Real Societat i, com la Real, és un producte de qualitat, amb bon gust, amb caràcter i sempre fidel. Però més que coneixer-la pel seu sabor, del qual vaig poder gaudir aquest estiu a Donosti, conec Keler per les seves promocions i els seus anuncis de suport a l'equip. El seu últim treball de màrqueting ha estat presentat aquesta setmana i aquí en vull deixar el resultat, crec que pot agradar a tothom (i a un servidor li posa els pèls de punta).



Però l'anunci de Keler que més sensació va causar i que, des de fa ben poc, continuava en antena a la televisió basca ve tot seguit. Com el vídeo anterior, aquest també ens parla de la fidelitat, de la lleialtat a l'escut, tant en temps d'abundància com, sobretot, en èpoques difícils (com les darreres temporades d'Anoeta).



Una altra de les promocions de Keler sobre la Real va ser la de popularitzar una cançó pel centenari de l'equip, que es va celebrar fa uns mesos. Es titula Cien años, cien páginas i fa un recorregut a la història del club i ens carrega d'optimisme per la temporada vinent (de ben segur que ja competint a la màxima categoria).



Per últim, tot i que no té res a veure amb Keler, m'agradaria incloure un anunci del club per promoure una campanya dirigida a l'afició perquè acudeixi a Anoeta a seguir a l'equip. Espero que també agradi.

És genial. xD

Després del "Pinta Bé", tot un èxit des de fa un any, la Clàudia, l'Enric, la Kuiky i jo ens hem inmers de ple en l'univers del reportatge radiofònic i en el món de Tequila. El projecte: un programa de reportatge musical. Esperem que Rocktàmbuls pugui nàixer bé.
Són dies de molta feina, estrés i nervis, i ara tocarà barallar-nos amb els estudis per acabar el reportatge de Tequila.
Aquí deixo la careta del programa, amb la veu d'Enric Grande.
Espero que us agradi.

Avui ha estat dia 20 de novembre. I, com cada any, el dia 20 de novembre ens porta a la ment un record. Però no un record com qualsevol altre. Un record d'una època fosca que, gràcies a Déu, no vam viure en la nostra pell. Un record d'una etapa històrica determinant en el nostre present, sobre la qual estan establertes moltes de les directrius de la societat i el sistema polític actuals. Avui fa 33 anys molta gent celebrava la mort d'una de les persones més odiades (encara que de ben segur també una de les més estimades) de la història d'Espanya. En dies com avui cal recordar a tota aquella gent que en els seus dies va lluitar contra un règim autoritari, repressor i amb la violència i el terror com a bandera. Avui, doncs, cal que mirem enrere i aprenguem de tota aquella gent que va lluitar pel reconeixement dels seus drets i la construcció d'una societat més democràtica i justa on els drets fonamentals estessin garantits per tothom.
Potser avui la lluita no és la mateixa, potser aquella gent opressora fa temps que va marxar però el que sí és innegable és que la nostra societat encara pateix nombroses conseqüències d'aquell temps fosc. Per això cal que siguessim conscients de tot el que va suposar i del camí que encara queda per recórrer i, per fer això no hem d'oblidar el nostre passat i més quan només estem parlant de 33 anys enrere. Avui doncs, va per tots els homes i dones que van lluitar en contra el règim encapçalat pel General Franco.
Salut.

Fa uns dies, el dia 2 d'abril, vaig tenir la sort de poder assistir a l'estrena de l'obra de teatre Ay, Carmela al Trívoli; gràcies a un moc.

Per Setmana Santa, la televisió pública basca he emés un especial sobre el mini serial "La vida contada a los Vascos", petits gags de comèdia sobre el basc a partir de l'Antic Testament. En aquests capítols es fa un petit recorregut en la sèrie. Hi ha altre capítols al Youtube, molt entretinguts. Reconeixo que els acudits sobre la Real... també són bons.

Ja està! Els dies d'exàmens ja han acabat. Prou estudiar fins la matinada, prou dopping de cafè, prou nervis, prou stress: tornem a la bona vida, tornem al poble! No hi ha classe fins el dia 18! Només dos dies a Flix perquè marxem a Hamburg! Sí! Després d'uns exàmens que, la veritat, haguéssin pogut anar millor... cinc companys de classe marxem a Alemanya! Wie gehts? Es geht. Guten Tag. Ich komme aus Spanien. Ich wohne in Flix. und... ICH HABE EINE GRÖSSES BIER! Espero que siguin uns dies inoblidables!

I un 2'18! Un 2'18 què és? Pot ser la meva nota a Teories de la Comunicació? No, no fotem. Pot ser la puntuació del meu cos a valoramicuerpo.com? Podria però no. Mai m'hi veureu a aquelles webs degradants. Són 2'18 Euros que ens han tocat a la Quinela OE! Quniela que fem entre 5, que ens costa 8 euros en total cada setmana i... al quart intent hem aconseguit 10 encerts! 2'18 Euros a dividir entre 5 i a gastar-se'ls a Alemanya!

La Real m'il·lusiona! Ahir vam guanyar al Poli Ejido i ens situem en quarta posició a un punt de l'ascens!

Ja és bo estar alegre després d'una temporada més que agobiant encara que, lògicament, tampoc m'he privat de somriure i lluitar fins el final. Ànims a tots els companys de la uni i especialment a aquells qui heu tingut menys sort... La setmana vinent comença un nou semestre amb noves assignatures i que, de ben segur, que també ens portarà moments memorables.

Deixo un petit vídeo d'un programa de 'gags' de la televisió basca que m'ha fet força riure. Vaya Semanita: El futbol y los sentimientos. Gora Erreala! I també visca l'Athletic sempre i quan no jugui contra nosaltres.



Poso també una nova enquesta sobre futbol. Queda encara Lliga? O ja està decidida. El meu vot és que no; la Lliga està ja decidida. Sé que encara queden molts partits i pot passar qualsevol cosa però el Barça no dóna senyals de millora i el Madrid es mostra contundent (7 a 0 ahir contra el Valladolid). Si algú ha de punxar aquest serà el Barça. Si haguès d'apostar, ho faria descaradament a favor del Madrid. Que no s'enfadi ningú...

Dies d'estudiar. T'aixeques per estudiar, menges coses lleugeres, beus aigueta fresca i tornes a estudiar; fins que el cap et diu que no pot més. Arribes a un punt en el que el ja no saps si recordes allò que has estudiat fa tansols un moment. No saps si podràs acabar. No saps si anirà bé ni si hauran valgut la pena tantes hores.
Dies de Vila. Dies d'estudi.
Esperem que tot vagi bé o, almenys, com ha anat fins ara. Ja és mala llet que els exàmens que tenim siguin, només, de les assignatures més alienes al Periodisme... dimarts, examen d'Estructura Social.

La Real Societat em va donant alegries. Avui a les 17:00 s'emfronta al Castelló; si guanya entrarà en posicions d'ascens. Força per la Real. A més, ha de guanyar perquè vam posar un 2 a la Quiniela i ja hem fallat el Màlaga!

Deixo un vídeo dels Guns and Roses: Sweet Child O'Mine. Una cançó captivadora. El vídeo potser una mica afeminat, no sé, potser que ho deixi a lliure interpretació xD. A més, és la careta del 'Pinta Bé'!.

Dies de treballs. La feina apreta i tinc bastant poc temps.
Fa uns dies vaig veure un petit manual "com matar a un pijo". No és que em consideri una persona radical ni violenta però hem va fer força gràcia; sobretot per haver estat produït pel sector heavy.

Una cançó brutal amb un videoclip excel·lent. És obligat posar-la encara que a mi m'encengui una mica la sang. La música és de Metallica tot i crec que és una versió. Em sembla que l'original és de Bob Seger. Està una mica censuradet per youtube però, igualment, no perd el missatge ni l'especularitat.

Des d'aquí a la Vila: dies sense Internet, dies de feina, dies d'exàmens parcials, dies de son, dies que van passant; a vegades més poc a poc, a vegades més ràpid. Noves coses que pensar i noves propostes que considerar... anar fent.
Vull destacar que he induït als companys de la Uni a jugar una mica a escacs: l'Oriol és lo viciat número 1. Els hi vaig intentant ensenyar alguna cosa i no ho fan mal; fa gràcia veure'ls però molts cops no me'n puc estar de xivar alguna jugadeta :p.
Poso un video d'una nova versió dels jocs dels escacs; la cúpula del Club d'Escacs Flix ja s'està plantejant de practicar-la contra els altres equips de la Lliga. De fet, segur que guanyaríem totes les partides si ens posem a pensar en la gran família escaquista flixenca; però crec que Josep Antoni, Barbero i jo ho tindríem clar, però què més dóna? 7 a 3 és una victoria clara.
Visca el Club d'Escacs Flix i haver si aquest any tornem a la categoria que ens correspon (a la que feia 20 anys que estava el club). Si és que... amb la Real i el Flix a segona... jo... pfff... he he.
Merci!

Fa molt temps que no poso algo mínimament Friki i vull fer baixar una mica la actualització del cor, que és molt fea.
Així que, en falta de continguts sòlids, poso un vídeo d'un cantautor humorístic: Riki Rubio, que no és ni un Carlitos ni un Josmar però no està gens malament. La cançó es titula 'Hombre Despechado' o 'El busto es mío', la vaig sentir per primera vegada al cotxe del Enric, anant de camí cap a Barcelona a grabar el nostre curt que, per cert, va avançant poc a poc.

20 de novembre de 2007: fa 32 va caure l'Estaca. Alguns conmemoren avui al govern dictatorial espanyol. Altres pensem que 32 anys no són gaires i esperem separar-nos cada cop més d'aquella època de dictadura i repressió; esperem que, d'aquí pocs anys, ningú miri el Sol cada 20-N.

L'Estaca va caure fa 32 anys. Llàstima que caiguès perquè realment estava podrida i ningú l'haguès tombat.
Poso un petit vídeo amb aquesta magnífica cançó: una obra mestra. També com a homenatge als moviments estudiantils de l'època que un dia van fer tremolar aquella estaca.
Afortunadament, jo no vaig viure cap etapa d'aquell govern.



I, arran d'aquells moviments d'estudiants es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra i no a Barcelona. D'aquesta manera un sector important dels estudiants es trobava lluny i dificultava el brot de manifestacions i revoltes.
Que bé que ara tenim ferrocarril, no? xD

Perquè els clàssics del rock mai moren!
Els heavys moderns... potser sí.

Poso un fragment de Padre de Familia trobat al youtube (no a estes webs de merda que fique). Mole, no l'havia vist pero Aitor (alias gamarús) no pare de repetir cada vegada que se li passe pel cap (el cap d'ou, o de cacahuet pelat segons Victort).
He de dir a la penya que no se dixo enganyar. Los Simpsons siran eternament millor que Padre de Familia, tot i que s'ha de reconeixer que en Padre de Familia te partixes a saco (pero no lo fotos a les 2 de la tarde hooooome...) XD.

Enga checs, Agur

Per l'Enric. XD

Vola i lluita sempre amb coratge, cavaller defensor del bé.
Està tota la serie al youtube, quan tinga temps (a l'estiu segurament) la miraré sencera. La merda, una vegada més, és que està en castella: Ivan = Ovan; Jenki = Yunkel XDD.

M'encante