Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges

Flatware

23:57 4 Comments

Flatware (coberteria) és un grup de música rock i grunge format per Francesc Esteve, Eduard Hipp i Juanki Mas (cullera, forquilla i ganivet) a cavall entre els pobles de Flix i Riba-roja d'Ebre. Els orígens del grup es remunten a Asshole, la seva formació anterior, que va quedar dissolta per la marxa del seu antic baixista. Corria l'any 2006 i Flatware va veure la llum arran de la decisió de que Eduard Hipp, qui fins llavors havia estat un dels guitarres del grup es fés càrrec del baix.

Amb gairebé quatre anys d'anar amunt i avall recorrent escenaris -i arrossegant algun grup de seguidors amb ells- el 2008 va ser l'any més gloriós per Flatware al guanyar el festival Sendero Rock 2008 cosa que els va permetre grabar el seu primer disc, amb onze temes. Després de mesos de treball, el disc va ser presentat fa dues setmanes (dia 6 de febrer) a la Disco Springflix per deleit dels qui vam poder assistir-hi. Aquí deixo un petit tast del concert, amb el seu nou videoclip -també presentat a Springflix el passat dia 6- del tema Enless Box, el meu prefeit i un dels que porten cantant des del seu debut amb Asshole.

M'agradaria dir, també, que essent Flatware un grup flixanco amb una certa vetarania, de vegades ens ha costat poder-los veuere en concert al nostre poble, tant en Festes Majors com en actuacions independents. Penso que un poble hauria de vetllar pel seu patrimoni i la seva riquesa i els grups de música locals en formen part així que crec el poble seria una mica més ric si s'aposta per potenciar les activitats de la població local (que, evidentment, pot ser només un complement d'un esdeveniment més gran contractat de fora). Així ho fan els nostres pobles veïns i no crec que els hi vagi malament enriquint l'activitat del municipi amb actuacions muscials, que alhora agraden a la gent i que aposten i donen suport pels músics del poble. Queda dit.

Abans, durant i després de la Festa Major UAB 2009

17:44 4 Comments

Fa uns dies vaig redactar un petit text per la secció de Tendències de La Vanguarida, que finalment no va entrar al diari per problemes d'espai. Tractava sobre el conflicte entre el rectorat i els estudiants organitzadors de la Festa Major, que s'oposaven a la decisió d'anul·lar-la aquest any. Un petit resum de la situació:

La fiesta de la discordia
La Universitat Autónoma de Barcelona recibirá hoy a miles de personas en la celebración de su tradicional fiesta mayor. Pero este año la organización del evento ha ido cargada de polémica después de que el rectorado de la UAB decidiera suprimir la celebración por su elevado coste (298.000 euros el pasado año) y su grave repercusión en la higiene y el estado del campus. Sin embargo, un elevado número de estudiantes se opone a la decisión del rectorado y asegura que la fiesta “es propiedad de toda persona vinculada a la universidad y el rectorado no es nadie para decidir anular la fiesta de forma unilateral”.

De este modo, los estudiantes decidieron formar una asamblea para organizar, a expensas del rectorado, una fiesta mayor alternativa. Con un presupuesto de unos 15.000 euros procedente de los colectivos participantes y de las asambleas de las facultades, la fiesta cuenta con actos culturales (como danza y animación), que empezarán a las 10 de la mañana, además de los habituales conciertos y música que se alargarán hasta las 5 de la madrugada, aunque en las ediciones precedentes la fiesta terminaba a las 9 de la noche.

Pero la contundente reducción del presupuesto de la fiesta al prescindir de la financiación del rectorado ha provocado carencias esenciales para la celebración de la festividad. En primer lugar, la seguridad, que irá a cargo de comisiones formadas por grupos de estudiantes; después la sanidad, con sólo dos ambulancias y, por último, la higiene y la limpieza que también irá a cargo de los estudiantes organizadores. El campus carecerá de servicios móviles de baño durante la celebración de la fiesta.

Por su parte, Maria Josep Recoder, vicerrectora de relaciones institucionales de la Universitat Autònoma declara que hoy “es un día lectivo como cualquier otro” y que la fiesta celebrada por los estudiantes “es imprudente y no está autorizada”. Pero Recoder también asegura que no boicoteará la fiesta alternativa aunque si pedirá responsabilidades si se producen desperfectos durante su celebración.

Ahir, a les vuit del vespre, la festa encara havia de viure els seus punts més àlgids però vam rebre un correu de l'agència Europa Press, que feia un resum de com es vivia la festa durant el dia. Destacava la brutícia que s'havia anat aglomerant al campus.

Miles de jóvenes acuden a la fiesta alternativa de la UAB
BELLATERRA (BARCELONA), 5 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acogió hoy a miles de jóvenes que decidieron celebrar su Fiesta Mayor a pesar de la prohibición explícita de la institución, que anuló la cita principalmente por motivos económicos. La convocatoria alternativa se desarrolló sin incidentes importantes, dejando poca distancia entre las ediciones anteriores y esta polémica fiesta organizada por los alumnos sin el respaldo institucional, que mantuvo el día lectivo. Las actividades culturales de las primeras horas dieron paso a los conciertos y la programación de tarde y nocturna, que es la que más participación esta cosechando con diferentes zonas, propuestas y hasta cuatro escenarios. Desde primera hora de la tarde los trenes de los Ferrocarrils de la Generalitat descargan en la estación del campus de la UAB, donde se evidencia la presencia de seguridad, a cientos de jóvenes con ganas de diversión, aunque aseguran que de pocos problemas, siendo los restos de papeles, bolsas y botellas esparcidos por el suelo el principal inconveniente del encuentro. En declaraciones a Europa Press, la miembro de la organización, Clara Sánchez, explicó que están "muy satisfechos" con el desarrollo de fiesta, ya que está acudiendo mucha gente y funciona sin problemas a pesar de las dificultades de no contar con ningún apoyo institucional de la universidad. Los jóvenes se las ingeniaron para abastecerse de electricidad con grupos electrógenos, contratar proveedores, organizar actividades y llenar la fiesta con una treintena de paradas que junto con la importante afluencia de jóvenes y el apoyo de una veintena de colectivos de la UAB ponen de manifiesto la buena respuesta de los alumnos al evento.

Avui, hem rebut una altra notícia d'agència, aquest cop sobre la reacció del rectorat. Una actitud victimista, exagerada i hipòcrita, que no reflecteix ni de bon tros l'ambient que es va viure ahir a la UAB ni pel que fa les coses pistives ni pel que fa les negatives, que n'hi havia i no eren poques. Sembla que als rectors els hi interessi el clima de tensió amb els estudiants, una cosa que no acabo d'entendre.

La UAB lamenta que la Fiesta Mayor alternativa se saldó con "graves daños" en el campus
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) lamentó hoy que la Fiesta Mayor celebrada ayer por los estudiantes de forma totalmente alternativa, al haberse anulado la celebración oficial, se saldó con "graves daños" en el campus. En un comunicado, la universidad aseguró que la fiesta ha provocado un "grave coste económico y medioambiental", además de importantes dificultades de movilidad y un "gran riesgo sanitario y de seguridad", precisamente, los problemas que la universidad pretendió evitar con la suspensión oficial de la fiesta. Con esto, criticó que los impulsores de la fiesta se han desentendido de la limpieza y cuidado de los espacios, después de que esta mañana hubiera gran acumulación de suciedad, varios desperfectos en algunas instalaciones y un "intenso olor desagradable". No obstante, el centro aseguró que unas 8.000 personas acudieron a la fiesta -frente a las 30.000 de otras ediciones- y que la asistencia a las clases fue descendiendo de forma progresiva a lo largo del día. De hecho, la UAB señaló que la cantidad de suciedad generada es "cuantitativamente parecida y cualitativamente peor" que en aquellas ediciones oficiales con mayor afluencia. Concretó que la suciedad está repartida por el campus, y que, entre los residuos, se encuentran una gran cantidad de cristales y latas -materiales restringidos anteriormente-, generando problemas de seguridad y medioambientales. Entre los desperfectos, la universidad contó fanales y papeleras rotas, mesas "destrozadas", cristales rotos y pintadas en las paredes, que, indicó, supondrán un desembolso económico "importante" para la universidad. La UAB reveló que durante toda la noche -la fiesta terminó a "altas horas"- los servicios de emergencias sanitarias atendieron un caso.

Una Festa Major de l'Autònoma "diferent"

19:46 3 Comments

Va començar sent un rumor. Després alguna cosa més. Després de quatre setmanes les cartes ja estan sobre la taula. La Festa Major de l’Autònoma es farà encara que el rectorat del centre la vulgui suprimir. Aquest any la festa serà diferent. Per primera vegada, la FM UAB anirà a càrrec dels estudiants i no de l’equip de govern.

Tot i que el rectorat va anunciar fa uns mesos, després de reunir-se en consell de govern, que la Festa Major de cada any havia de ser suprimida, cosa que (com era d’esperar) ha xocat frontalment amb gairebé tots els col·lectius organitzats al voltant de la Universitat. Hi haurà qui pensarà (especialment si es tracta d’algú que no estudia a la UAB o no hi ha vingut mai) que està bé que s’elimini la celebració ja que 298.000 euros, que és el pressupost que es va invertir l’any passat, no són quatre duros i estem en temps de crisi. La crisi. El gran argument, com no, del rectorat. Que m’ho expliquin, les matrícules a la universitat han pujat com la escuma aquest any i, que jo sapigui, les subvencions de la Generalitat es mantenen. Així, quina crisi, Autònoma? Cert és que es comenta que, en els darrers anys, la UAB ha acumulat un deute important. Llavors, crec que el rectorat hauria d’explicar la veritable raó per la qual el proper dijous dia 5 de novembre serà un dia lectiu normal i corrent.

Bé, tot i això, la gent pot pensar (i amb raó) que una festa de vora 300.000 euros és una aberració, gairebé digna dels romans, però la festa major de l’Autònoma no és només música, soltar al gos, ensenyar les rastes, beure com un cosac fins vomitar al cap de poques hores. L’any passat l’esdeveniment va arribar a reunir, en el seu punt més àlgid del dia a vora de 30.000 assistents i això, encara que significa una despesa enorme, també suposa un més que considerable ingrés pels col·lectius participants en la celebració, 80 l’any 2008. Així, amb l’anul·lació de la festa, la nostra novell però estimada Ana Ripoll escanya a un bon nombre d’agrupacions que giren al voltant de la UAB i que depenen, en major o menor mesura dels fons que obtenen aquest dia.

D’aquesta manera, la reacció dels estudiants no ha tardat en arribar. “Si el rectorat no vol festa, hi haurà el doble de festa”. L’horari de la festa es va allargar des de les 10 del matí fins les 5 de la matinada (abans era de 12 del migdia a 9 ó 10 de la nit). Es van moure els fils per distribuir els espais, fent-la el màxim semblant possible a l’any passant, es van fer comandes als distribuïdors de beguda (les més econòmiques que es van trobar) i altres. Però entre ahir i avui ha sortit una notícia desconcertant a la vegada que graciosa. La nostra apreciada vicerectora Maria José Racuder va contactar amb les principals subministradores de cervesa per dir-los que la festa del dia 5 de novembre era una festa il·legal i que no tindrien cap garantia de que la cosa sortís bé a la vegada que, com no ha estat reconeguda pel rectorat, el govern de la UAB farà tot el possible perquè el proper dijous sigui un altre dia normal del calendari acadèmic. D’aquesta manera, les empreses cerveseres, acollonides perquè el negoci no els hi sortís bé, han renunciat a subministrar beguda durant la festa major a no ser que el rectorat enviï una nova nota desdient-se del seu comunicat anterior: utopia.

Un altre problema és el de la electricitat, la festa alternativa comptarà amb electricitat agafada del Campus però s’haurà de proveir de corrent a unes 60 barres de festa, que hauran de racionalitzar el consum (si és que el rectorat no talla el subministrament elèctric).

I el problema més gran de tots, al meu parer, són les mancances de primer ordre que tindrà la festa i que són sempre essencials si es vol tenir alguna cosa mitjanament decent. Però 4.000 euros, el pressupost d’enguany, no són els 300.000 de l’any passat. La seguretat anirà a càrrec de comissions d’alumnes que s’organitzaran pel bon funcionament de tot plegat. S’espera que la neteja de 19 hores de festa recaurà sobre els estudiants també. No s’assegura que es pugui contractar els serveis d’una ambulància per la festa tot i que en els anys anteriors s’ha comptat amb dues unitats mòbils de la creu roja amb les corresponents ambulàncies. El seu preu, però, és inviable, s’apropa als 300 euros per hora. I, per últims, els lavabos... no n’hi haurà... (i si finalment s’aconsegueixen cerveses aquest problema duplica la seva gravetat).

Aquest és el meu pregó per la FM UAB 09, que anuncia un panorama d’il·lusió i inconformisme però que es mescla amb una forta sensació de dubte. Esperem que tot surt bé. Després d’això, només em queda desitjar a tothom una molt bona Festa Major!.

Xeic! a Santa Tecla

19:10 3 Comments

Les vacances ja s'acaben i dilluns toca començar el nou curs (encara que sigui amb només una assignatura). Durant les darreres dues setmanes m'he dedicat a fer el gos durant el 100% del meu temps. M'han donat la fatal notícia de que la meua fastuosa, brillant i fastigosa melena està ferida de mort i, abans d'un any, hauré d'amputar-me-la o del contrari puc generar-me alopècia (sí, sí, alopècia, aquesta paraula que fa tanta por entre els joves de vint anys). Canviant de tema, també vaig anar fa una setmana a Barcelona, a instalar-me a la Vila i a veure els Blind Guardian en concert, per segona vegada. I ahir vaig anar a Santa Tecla, mai havia sortit de festa per Tarragona i, sincerament, he de dir que va ser una llàstima. Volia conèixer el pis on han viscut los vikingos de Ruben, Ferrús i Víctor i veure on surten de festa, on cauen i es fan mal, on s'atipen etc. però bona part dels locals de Tarragona (inexplicablement crec jo) estaven tancats. Sort que al final vam conèixer alguna gent i vam acabar salvant la nit.

Però jo avui volia parlar dels Xeic! Un grup de Rasquera i el Perelló que va tocar ahir a les festes de Santa Tecla a la Plaça de les Palmeres (crec que es diu així). Ja vaig tenir el plaer de poder veure als Xeic! al Ribera Rock a principis d'estiu però crec que la seva actuació d'ahir va ser extraordinària.

Un grup de nou integrants (set naturals de Rasquera i dos de El Perelló) ens van apropar als ritmes de l'ska i el reagge juntament amb versions de cançons populars. I tot això mentre abanderen les Terres de l'Ebre i les defensen. Gràcies a Xeic!, la nit d'ahir a Tarragona no va poder començar millor. Espero que, en breu, els pugui tornar a veure, i aquest cop m'agradaria que fos a Flix (acompanyant a Flatware, clar) ja que penso que la música d'aquest grup pot ser agradable per la majoria dels flixancos.

Els Xeic! han guanyat enguany el premi Música MP que atorguen les Joventuts d'Esquerra Republicana i s'ha classificat entre els 20 finalistes del concurs Enganxa't a la Música.

Poso un enllaç al seu bloc, on podeu trobar una breu història del grup, informació sobre les seves properes actuacions i inclús podeu baixar-vos la seva música. http://blogs.ccrtvi.com/xeic.php

Visca els Xeic! I molta sort!

Sant Jordi 2008

19:48 2 Comments


Avui és 23 d'abril, Sant Jordi. I, com ja vam fer l'any passat (i com s'ha de fer en aquestes ocasions) hem anat a fer un vol per les Rambles de Barcelona a pegar un cop d'ull als llibres i els autors.
Hem tingut la sort de veure a personatges com: Francisco Ibañez, Rodolfo Chiquiliquatre, Isidre Esteve, Albert Om o petits grups de hooligans borratxos corejant el nom de Cristiano Ronaldo. Per desgràcia, però, també hem vist a gent com: els actors del cor de la ciutat, Risto "Mejode" o Jorge Lorenzo.
El Sergi i jo coincidim en que és un bon Sant Jordi ja que hi ha molts títols interessants. El Juego del Angel*, de Carlos Ruiz Zafón; té totes les paperetes de ser el més venut, però altres llibres de gran interès són: El noi del pijama de ratlles, Te daré la Tierra, Un mundo Amarillo, Mil Cretins. La meva recomenació: Un mundo Amarillo, d'Albert Espinosa.

A la foto, una rosa negra. Sempre m'han agradat les roses d'aquest color. He buscat al Google la imatge i m'he trobat en una pàgina que ens explica, a grans trets, el suposat llenguatge que tenen les roses, que n'hi ha de tot tipus. Totes les hem pogut veure avui al Centre. http://www.milrosas.net/lenguaje_de_las_rosas.asp

Ermita 2008

20:14 2 Comments

Enguany, la festa de l'Ermita de Remei ha continuat amb la seva tònica habitual amb una única novetat: la presència indesitjada del vent. Continues sacsejades de vent ens van donar fred i van dificultar l'elaboració de les brases però no aconseguiren tirar per terra una data tan senyalada del calendari flixanco. Si escric ara sobre el dia de l'ermita, quatre dies més tard és perquè considero que aquest ha estat el temps que he necessitat per regenerar-me del tot, treure el cansament, recuperant les hores de son i tornar a la rutina en aquesta recta final.

A l'última enquesta se sondejava la millor festivitat de l'any al poble i, com podeu veure tots, el dia de l'ermita ha guanyat per golejada a altres nits com Festes Majors o Cap d'any. I això és perquè el dia de l'ermita és especial, és un dia de Flix, és un dia nostre, un dia per nosaltres en el que ens ho passem bé als bancals i la plaça de l'ermita amb la gent de sempre i moltíssims forasters també. I és que el dia de l'Ermita mai passa discret, sempre ens deixa una gran multitud d'anècdotes. Aquesta és una petita llista del que alguns individus de la nostra colla hem pogut veure en les últimes edicions de la festa. Com podreu comprovar, com a gran festa que és, a l'ermita s'hi poden trobar coses bones i coses dolentes; la diversió, com sempre, consisteix en saber diferenciar el que convé i el que no.
- Una paella en flames
- Un tibat arremetent a cops de puny contra tot el que tenia a prop
- Multitud de ensopegades i 'pinyes' varies
- Un home plorant sota la pluja
- Un noi intentant seduir la novia d'un amic parlant-li de Hakkinen
- "No noto res"
- Tendes que no semblen tendes
- Neteges de cap a desconegudes
- "Semblàveu almas caritativas"
- Ambulàncies socorrent gent alcoholitzada
- Tirada de llonganissa als bancals veïns
- Actuar com a despertador
- Comentaris obscens cap a la Verge del Remei
- Diverses baralles
- Cares de cansament
- Droga dura
- Un presumpte gatillazo (lògicament ningú el va veure)
- Uns destructors en acció
- "Tinc la P... arrebossada; abans d'anar a pixar he ensopegat"
- MONKIBISNES!
- "Que histéééric!" (tancat)
- Gent despullada?
- Kintos
- Ressaca
- Cadires per alimentar les flames
- Preocupació per la salut íntima de la gent


I...no sé si em deixo alguna cosa...

XD

La Samaritana 2008

12:25 2 Comments


"Adiós dulce criador, Adiós pozo de Jacob, Adiós archivo profundo, Adiós galanes del mundo, que me voy con mi Señor". Maria Pilar Bosch (Mapi), 23 de març de 2008.
Felicitats Mapi! Ho has fet francament bé. Una Samaritana que "els té quadrats".

Conte de Nadal

23:58 0 Comments


Estem en dates nadalenques i aquest any, fa uns dies que em vaig decidir a llegir uns dels clàssics universals de la literatura del conte: Conte de Nadal, de l'inigualable Charles Dickens. És una narració que s'ha convertit ja en mite: tothom en sap l'argument i el significat. A mi, personalment, em va conmoure moltíssim l'argument i el seu missatge de pau i amor associat al Nadal (tot i ser un conte amb protagonista i missatge burgés). Mr.Scrooge, el Fantasma de Marley, els esperits dels Nadals passat, present i futur: tot plegat fa una trama inolvidable que converteixen el conte en tota una obra mestra.
Va arribar la nit de Nadal i em disposava a sortir, una mica afectat pel sentimentalisme de la narració. Tot i això, vaig protagonitzar algun acte indesitjable: alguns comentaris indiscrets i un grapat de pensaments no gaire amistosos. Al igual que jo, vaig poder veure molta gent actuar d'aquesta manera en la nit màgica del Nadal. És llavors quan em pregunto: És que tots portem un petit Mr.Scrooge dins?


PD: BON NADAL A TOTS!

FM UAB 2007

18:32 4 Comments


Porto algun temps sense escriure i esque no és que m'hagi estat tots aquests dies caçant vampirs com durant el pont sinó que he estat bastant enfeinat i que a la Vila van tallar la connexió a Internet perque un ordinador usuari va embogir i va començar a enviar tot tipus d'arxius i "brossa informàtica" per la línea.

Ara estic a la biblioteca, carregat amb una càmera Mini DV (me sento un reporter) i entregant un petit excercici. Ahir va ser la Festa Major de l'Autònma o, més ben dit, l'esperadíssima FESTA MAJOR DE L'AUTÒNOMA. Gent de tot tipus (amb predominança del punk-hippie amb molta rasta suelta) que va venir per un dia a l'Autònoma a passar-s'ho bé.

La Festa va tenir de tot. Vam començar el dia netejant el pis, ja que havia d'estar presentable per rebre molts invitats. Era l'aniversari de l'Anna, una amiga i companya de classe i ho havíem de celebrar doblement. La festa va estar en tot moment molt animada, tant pel matí com per la tarda i, finalment, vam acabar sortint per la zona Hermètica de Sabadell. Al final: 10 persones per dormir a casa (un pis per dues persones); es fa espai i au!. Aquest matí a classe hi havia cares que eren veritables poemes.

Va ser un dia en el qual vam dipositar moltes espectatives de diversió i no va decepcionar. Com ent totes les festes va poder-se veure la gent alegre, altra gent trista, gent que beu una mica més del compte, gent que no sap on és, gent per a tot, com a tot arreu.

Per mi la festa va tenir de tot: bons concerts, cervesa fresqueta, haver de controlar una mica a alguns xD, col·laboració amb les barres d'estudiants, molt parlar per telèfon xD i especialment un retrobament amb un amic de Terraferma (Borja) i una conversa neceessària però una mica dramàtica amb una amiga excel·lent. Cal destacar també el comportament d'en Pau, un company de l'Oriol en veure que el 'pizzero' es retarassava molt. L'home estava bastant nerviòs i cada vegada que me'l creuava em preguntava per les pizzes o em recordava la seva gana; en un d'aquests encreuaments em va dir: "Ep, jo vaig fora a esperar-lo, que potser passa i no el senitm" xD.

Agraïr la presència de Mapi, Alba i Maria que van venir a disfrutar de la festa, espero que s'ho hagin passat bé. També a Yordi Manteka i l'Hermano per la nit a Sabadell.

Dir, finalment que los coneguts "frikis" fiesteros es van rajar a l'últim moment com ja va sent normal. Ferrús, Marcel i Víctor: sou una merda.

Agur

Odio el Halloween

13:17 5 Comments


No m'agraden les carabasses
No m'agrada les disfressses de monstres
No m'agrada que tot quedi brut
No m'agrada la cultura americana
No m'agrada aquesta "festa"

M'agrada la castanyada
M'agraden els panellets
M'agrada fer un glopet de moscatell
M'agrada celebrar-ho amb els propers
M'agrada la cultura catalana
M'agrada aquella festa!

PD: Acabada l'enquesta de dormir suelto o apretat. Afortunadament, ha guanyat lo tema suelto. Ara en va una altra. ¿Playmobil o Lego? Jo ho tinc molt clar: Playmobil per sempre

Hora de tornar

14:12 2 Comments

Porto algún temps sense actualitzar lo bloc; he estat un temps relativament "ocupat".

Vaig anar a les Festes de la Mercè a Barna, només amb l'Oriol (el meu company de pis) i va ser espectacular. D'entrada, pensava que serien unes festes eixutes essent només dues persones perdudes per la gran ciutat, però van ser genials. Grans concerts com Gertrudis, La Carrau - Betagarri o Travis van fer de les Festes de la Mercè unes nits inoblidables. L'últim dia vam surtir amés amb el Ritxi i el Miquel i també la vam liar molt (moltíssim, massa...).

Bueno, les meves vacances (vigents des del vint-i-tants de juny) s'acaben avui, i esque demà, 1 d'octubre, començo altre cop les classes a la Uni. Ganes de tornar a veure a tothom, de tornar a la vida a la Vila, de menjar basura i ¿per què no? de treballar una mica, fa massa temps que no faig res. Això sí, poques ganes de tren (vora 4 hores per viatge).

Bueno, vaig a fer la maleta i a mentalitzar-me una mica pel llarg viatge. Deixo una enquesta demanada per Ferrús sobre menjar per picar; KiKos Forever!

Enga!


PD: Divendres vaig aprovar l'examen teòric de conduir.

Castellers Santa Tecla '07

14:13 3 Comments

Després d'una nit de festa i com ja va sent costum, vaig agafar el tren de les 8 i 8 del matí. Aquest cop, però, el destí era diferent a totes les altres vegades. Aquesta vegada anava a Tarragona, que celebra la seva festa Major de Santa Tecla, per veure una cosa nova: els castellers. Els castellers sempre m'han fascinat i, últimament, m'he interessat una mica pel tema.

Així, vaig decidir aprofitar l'oportunitat de presenciar una diada castellera i vaig quedar amb el Sergi de Valls (la ciutat castellera per excel·lència) per a que em poguès fer cinc cèntims de tot aquest món.
Actuaren quatre colles: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona i la Jove de Tarragona. Va ser impressionant poder veure de tant a prop aquest espectacle: Torre de 8; Torre de 9; 5 de 8; 3 de 9, etc. A més, vaig enriquir lo meu vocabulari: fer llenya, pom de dalt, pinya, aixecador, anxaneta, cap de colla, carregar, descarregar, canalla, defensar...

Se'm va posar la pell de gallina al veure tremolar un impressionant 3 de 9 de Vilafranca i veure com un "home-armari" va resistir, patint molt, fins el final. Això sí que és tenir collons i no fer l'imbècil davant d'un toro.

Hem declaro simpatitzant de la Colla Jove de Valls, emfrontada amb la Vella de Valls (la del Sergi merdós).
També estaria bé formar una nova colla: Els xecs de Flix (que cutre, sisplau).
PD: Me semble que algú ha boicotejat la meua enquesta sobre l'Hospital XD

Festes Majors '07

19:13 19 Comments

Bé, doncs ja han passat festes i comencem a tornar a la normalitat. Torna a ser temps d'aixecar-se més o menys aviat, tornar a l'autoescola, dinar, no tenir tanta ressaca i tot això que feiem abans de que comencessin.

Les Festes d'aquest any, com cada any, ens han deixat moments memorables. He de dir, però, que han estat uns dies festius força discrets respecte altres anys (pel que fa la meva opinió, clar). El programa de festes s'ha cenyit a un estàndard, sense gairebé cap innovació, potser pel cambi de color de la regidoria de festes en les recents eleccions municipals. Altra gent pensarà que han estat unes festes d'altura, ja que vam rebre la visita del qui diuen que és un dels millors Disk Jockeys del moment: Alexander Kowalski. No vaig asistir a la seva sessió però m'han confirmat que hi va haver un aforament exitós.

Tot i això, voldria fer una crida a tots aquells organitzadors de la Festa Major (tant membres de l'ajuntament com de la comissió) a reviure els concerts de Festes. Enguany hem tingut, únicament 3 concerts: Ali Bey Spy, Gra Fort i Please (Gospel Songs no entra a la llista per no estar a l'alçada). En cadascún dels concerts, l'asistència i participació del municipi va ser considerable, especialment al de Please, amb exquisites versions dels U2.

Crec que és fonamental promocionar la música local i si bé Gra Fort i Ali Bey Spy consten de representació flixanca, podem trobar altres grups o colles de jovent que estiguin disposats a tocar, demostrar el seu talent musical i alegrar-nos les vetllades als qui no sabem (o no podem) apreciar el talent del totpoderòs Alexander Kowalski.

Gitanes Adolescents?. . .

23:40 7 Comments


Potser sempre no (com molta gent fa), però después d'uns quants dies insòlits pot estar bé recordar una mica lo passat.

En 16 anys estavem fets unes gitanetes autèntiques.

He descobert que soc un merda cronista i un pèssim entrevistador. Encara me falte fer un reportatge (serè un bon reporter?) XD.

Baron Rojo

13:14 2 Comments

Despues de la nit d'ahir... XD.



Avui concert de Barón Rojo! Cançó: Barón Rojo, 1984, a Madrid.

Tunissia

13:31 5 Comments


Bueno. Ja he tornat del viatge. Esta setmana en ves d'agafar lo tren a les 17:35 cap a Barna lo diumenge vai agafar un vol a les 9 en destinació Tuníssia.
Ha sigut una setmana especial, perfecta i inolvidable. 19 estudiants de Periodisme perduts per l'Africa rient i fent animaldes tot lo puto dia: ha sigut perfecte (insiteixo XD).
Hem nat en Dromedari, hem visitat lo desert, l'hem liat molt, hem cantat asta mes no poder, mos hem fotut tivios de cus cus, mos hem fotut farts de menjar picant, mos hem fet un fart de riure i mos hem conegut millor. Ha sigut perfecte (3).
Una salutació a tothom, a hores d'ara, encara m'estic adaptant a la tornada a la vida normal.


M'alegro de tornar a estar a Flix en la gent de sempre i ara me toque retrovam en los de la Uni.
-OS TRAIGO MEDICINAS!!
-LO MEU POBLE, ESTA BEN OBLIDAT, I AL NO PLOURE, NO ES CONSIDERAT
-ATENCIÓ, CAVALLERS, LA MA DRETA VA AL REVES
-MUUUUUUUUUUUUU!
-L'EMMA ES L'ELENA?

TUNISSIA!

11:20 7 Comments

Bueno checs, lo temps ha passat bastant rapid i ja està aqui la setmana de Tunissia! Mos han canviat lo vol i surtim dema (dissabte 14) a 3 QUARTS DE 9 del matí, lo que vindrie a ser les Nou menos quart. Jo no he volat mai, haver que tal :p!


Ara mastic fent la maleta i estic pensant haver que me depararà lo viatge. Anem 19 persones en allotjament i viatge gratuït gracies a la SUPER POTRA i la generositat d'una amiga Vallenca, la senyora Alba Málaga. M'aixecaré a les 5 per estar a l'aeroport a les 7 surtint des de la Vila.

M'espere una setmaneta de relax total, en una gent de lokos: que me buscon par classe. Tinc una mica de pesar per estos amics de la uni que se queden: Seus trobarà a faltar per alli, a més, me conste que ahir van surtir i lo Ritxi va acabar en un estat més que deplorable (lo que m'hagues agradat ferli fotos i penjarles al flog dels mosketers...XD).


Ahir examen de Historia dels Mitjans de Comunicació: una animalada chec... mon anem cap al juny, agafat de la ma de la Marta Pinz fent saltets. Despues vam fer una reunió i vai saber que han decretat Tunissia com a possible objectiu terrorista. A mi, que me provon de fer algo, que los hi foto una palissa! XDD. Bueno, si no torno deixo los meus apunts al Miki, los gelocatils que m'han sobrat per la Marta Gu, la guitarreta per la Iris, los CDs pel Ritxi, la robeta pel Sergi i lardilla par la Kuiky i les cuchilles d'afaitar par l'Enric, i ale! xDDDD (dient si no torno, vull dir si me quedo alli, fent de turista permanentment) XD.


Bueno checs, Cuideus molt. Ja parlarem. Sort! Desde Tunissia...un record i que us dongon a tots!

(Recordeu que en tornar mau de passar tots los apunts)

A la Cabanya, in memoriam

20:51 8 Comments


Al mig d'un carrer fosc, desapercebuda als ulls de la gent, allí estave la nostra Cabanya.
Un pati gran en males herves, un pou perillos, una manguereta i un símbol okupa que vigilava la porta. Quatre parets verdoses que ens van veure créixer al llarg d'uns quants anys. Alli discutiem, filosofavem, vam descubrir la beguda, alguns lo sexe i també vam destruir una mika... (erem hormones en potes...). Passavem els bons i els mals moments. Tot, però, davall l'atenta mirada d'una taca de grossella en forma de rodona perfecta, que ens contemplava des del sostre.
Allí hi havie un "huevo", Maria feie coctails guays (menos lo dia en que havie de quedar bé), armes blanques, llet podrida, etc.
Una pila de records que mai s'oblidaran, ara la Cabanya ja no esta a la nostra disposició i el carrer està canviant. Pero de ben segur que, ja adults, en passar per davant segur que ens vindran a la ment tots estos records i animalades: Era la nostra Cabanya.

A la foto les habitants de la Cabanya, menys Arantxa, que no l'he pogut trobar en cap foto conjunta. No deixesseu mai de ser tan bona gent!
Mapi, Maria, Ester i Alba (en primer pla)

LOOORDI!

19:40 5 Comments


Ahir, dia 1 de març (cumpleanys de mamare i de mungermà) vam anar al concert de Lordi a la Sala Apolo.
Llarga espera de cua, despues uns teloneros: BadWay que, crec jo, que no ho feien gens malament, Menchen diu que eren la vergonya XD.
I...per fi, tot fosc. Van començar a sonar campanes fent retronar tota la sala; fum blanc i siluetes monstruoses al fons... De repent...Pammmm! toc de guitarra i a saco!
Pfff...va ser molt guapo, tot i que la seua música és bastant repetitiva, la posada en escena és, sens dubte, la millor del moment. A cada cançó Lordi entrave al Backstage i surtie en alguna escenificació nova (caps tallats, vestit de carnicer, en una motosserra, en ales de dimoni desplegables a Blood Red Sadman, etc.). Vam disfrutar molt del concert d'estos campeons eurovisius.
Destacar la rabia que feen les grupis, just davant nostre (naltres estavem a 2a fila), que nomes feien que fer la pilota als músics; la que estave al meu davant (al centre del escenari) va aconseguir 2 pues del guitarra, 2 del baixista i una baqueta, tot li van donar a la mà; a més, abans del concert se'ls hi va permetre l'estada al backstage. I jo me pregunto: A quin tipo de gent li posen los monstruitos?? Nose... XXDD.
Yo, en molta bolla, també vai poder aconseguir una pua del guitarra (la momia rara).

Per últim, dir que si algun dia tinc un fill i me pregunte: Papa, los monstres existeixen?
Jo contestaré: I tant fill, i un dia van conquerir Europa!.

P.D.: AND THE TWELVE POINTS GOES TO LORDI FROM FINLAND!!

Carnaval '07

14:02 5 Comments


Marios i Luigis! Gran idea...i disfras bastant aconseguit!!
Gran nit de Carnaval. Vam començar aquí a casa Aitor on hi havie lo plan de privar una mica abans d'anar a la festa pero... una serie d'esdeveniments i unes circumstancies totalment contraries van fer que marxessem totalment secs (que no cecs).
Primer la rua rara... (en unes dones que anaven de furcies, encara que elles diran que ere de taverneres). Despues a l'Escala... relax, una birra i cap a la Carpa! Desfeta general i a morir en Smells Like Teen Spirit... sumpare de Marcel foten "Aquí no hay playa" i jo condemnant-lo a la fuguera! XDD.
Per últim a la Sala, ball improvisat, feta de la pena a saco i feliços tots... Durant tota la nit havie un disfras de vieja que va estar tocant los ous i al final...va resultar ser Treig!!! Que mamon.
Ja podrits a la barra...intentant veure l'All Star quan eren les 7 del matí i...evidentment, ja s'havie acabat. Ale, un bocadillo i un tallat al 21 i cap a casa!


Gran idea la de ficar-se los pantalons del pijama davall del Mono... ZzZzZz
I ara...cap a la uni una vegada més... a veure que tal esta la peña!
Con Dios!


PD: Flix Ta Askastasuna!
PD2: Hobbit, Hobbit maricon!! Maricooooooon!
PD3: Yordi es una merda

I RECORDEU: LUIGI ÉS SEMPRE MOLT MILLOR QUE MARIO!!!