Un pati gran en males herves, un pou perillos, una manguereta i un símbol okupa que vigilava la porta. Quatre parets verdoses que ens van veure créixer al llarg d'uns quants anys. Alli discutiem, filosofavem, vam descubrir la beguda, alguns lo sexe i també vam destruir una mika... (erem hormones en potes...). Passavem els bons i els mals moments. Tot, però, davall l'atenta mirada d'una taca de grossella en forma de rodona perfecta, que ens contemplava des del sostre.
Allí hi havie un "huevo", Maria feie coctails guays (menos lo dia en que havie de quedar bé), armes blanques, llet podrida, etc.
Una pila de records que mai s'oblidaran, ara la Cabanya ja no esta a la nostra disposició i el carrer està canviant. Pero de ben segur que, ja adults, en passar per davant segur que ens vindran a la ment tots estos records i animalades: Era la nostra Cabanya.
A la foto les habitants de la Cabanya, menys Arantxa, que no l'he pogut trobar en cap foto conjunta. No deixesseu mai de ser tan bona gent!
Mapi, Maria, Ester i Alba (en primer pla)

