Fa uns dies vaig redactar un petit text per la secció de Tendències de La Vanguarida, que finalment no va entrar al diari per problemes d'espai. Tractava sobre el conflicte entre el rectorat i els estudiants organitzadors de la Festa Major, que s'oposaven a la decisió d'anul·lar-la aquest any. Un petit resum de la situació:

La fiesta de la discordia
La Universitat Autónoma de Barcelona recibirá hoy a miles de personas en la celebración de su tradicional fiesta mayor. Pero este año la organización del evento ha ido cargada de polémica después de que el rectorado de la UAB decidiera suprimir la celebración por su elevado coste (298.000 euros el pasado año) y su grave repercusión en la higiene y el estado del campus. Sin embargo, un elevado número de estudiantes se opone a la decisión del rectorado y asegura que la fiesta “es propiedad de toda persona vinculada a la universidad y el rectorado no es nadie para decidir anular la fiesta de forma unilateral”.

De este modo, los estudiantes decidieron formar una asamblea para organizar, a expensas del rectorado, una fiesta mayor alternativa. Con un presupuesto de unos 15.000 euros procedente de los colectivos participantes y de las asambleas de las facultades, la fiesta cuenta con actos culturales (como danza y animación), que empezarán a las 10 de la mañana, además de los habituales conciertos y música que se alargarán hasta las 5 de la madrugada, aunque en las ediciones precedentes la fiesta terminaba a las 9 de la noche.

Pero la contundente reducción del presupuesto de la fiesta al prescindir de la financiación del rectorado ha provocado carencias esenciales para la celebración de la festividad. En primer lugar, la seguridad, que irá a cargo de comisiones formadas por grupos de estudiantes; después la sanidad, con sólo dos ambulancias y, por último, la higiene y la limpieza que también irá a cargo de los estudiantes organizadores. El campus carecerá de servicios móviles de baño durante la celebración de la fiesta.

Por su parte, Maria Josep Recoder, vicerrectora de relaciones institucionales de la Universitat Autònoma declara que hoy “es un día lectivo como cualquier otro” y que la fiesta celebrada por los estudiantes “es imprudente y no está autorizada”. Pero Recoder también asegura que no boicoteará la fiesta alternativa aunque si pedirá responsabilidades si se producen desperfectos durante su celebración.

Ahir, a les vuit del vespre, la festa encara havia de viure els seus punts més àlgids però vam rebre un correu de l'agència Europa Press, que feia un resum de com es vivia la festa durant el dia. Destacava la brutícia que s'havia anat aglomerant al campus.

Miles de jóvenes acuden a la fiesta alternativa de la UAB
BELLATERRA (BARCELONA), 5 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acogió hoy a miles de jóvenes que decidieron celebrar su Fiesta Mayor a pesar de la prohibición explícita de la institución, que anuló la cita principalmente por motivos económicos. La convocatoria alternativa se desarrolló sin incidentes importantes, dejando poca distancia entre las ediciones anteriores y esta polémica fiesta organizada por los alumnos sin el respaldo institucional, que mantuvo el día lectivo. Las actividades culturales de las primeras horas dieron paso a los conciertos y la programación de tarde y nocturna, que es la que más participación esta cosechando con diferentes zonas, propuestas y hasta cuatro escenarios. Desde primera hora de la tarde los trenes de los Ferrocarrils de la Generalitat descargan en la estación del campus de la UAB, donde se evidencia la presencia de seguridad, a cientos de jóvenes con ganas de diversión, aunque aseguran que de pocos problemas, siendo los restos de papeles, bolsas y botellas esparcidos por el suelo el principal inconveniente del encuentro. En declaraciones a Europa Press, la miembro de la organización, Clara Sánchez, explicó que están "muy satisfechos" con el desarrollo de fiesta, ya que está acudiendo mucha gente y funciona sin problemas a pesar de las dificultades de no contar con ningún apoyo institucional de la universidad. Los jóvenes se las ingeniaron para abastecerse de electricidad con grupos electrógenos, contratar proveedores, organizar actividades y llenar la fiesta con una treintena de paradas que junto con la importante afluencia de jóvenes y el apoyo de una veintena de colectivos de la UAB ponen de manifiesto la buena respuesta de los alumnos al evento.

Avui, hem rebut una altra notícia d'agència, aquest cop sobre la reacció del rectorat. Una actitud victimista, exagerada i hipòcrita, que no reflecteix ni de bon tros l'ambient que es va viure ahir a la UAB ni pel que fa les coses pistives ni pel que fa les negatives, que n'hi havia i no eren poques. Sembla que als rectors els hi interessi el clima de tensió amb els estudiants, una cosa que no acabo d'entendre.

La UAB lamenta que la Fiesta Mayor alternativa se saldó con "graves daños" en el campus
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS) La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) lamentó hoy que la Fiesta Mayor celebrada ayer por los estudiantes de forma totalmente alternativa, al haberse anulado la celebración oficial, se saldó con "graves daños" en el campus. En un comunicado, la universidad aseguró que la fiesta ha provocado un "grave coste económico y medioambiental", además de importantes dificultades de movilidad y un "gran riesgo sanitario y de seguridad", precisamente, los problemas que la universidad pretendió evitar con la suspensión oficial de la fiesta. Con esto, criticó que los impulsores de la fiesta se han desentendido de la limpieza y cuidado de los espacios, después de que esta mañana hubiera gran acumulación de suciedad, varios desperfectos en algunas instalaciones y un "intenso olor desagradable". No obstante, el centro aseguró que unas 8.000 personas acudieron a la fiesta -frente a las 30.000 de otras ediciones- y que la asistencia a las clases fue descendiendo de forma progresiva a lo largo del día. De hecho, la UAB señaló que la cantidad de suciedad generada es "cuantitativamente parecida y cualitativamente peor" que en aquellas ediciones oficiales con mayor afluencia. Concretó que la suciedad está repartida por el campus, y que, entre los residuos, se encuentran una gran cantidad de cristales y latas -materiales restringidos anteriormente-, generando problemas de seguridad y medioambientales. Entre los desperfectos, la universidad contó fanales y papeleras rotas, mesas "destrozadas", cristales rotos y pintadas en las paredes, que, indicó, supondrán un desembolso económico "importante" para la universidad. La UAB reveló que durante toda la noche -la fiesta terminó a "altas horas"- los servicios de emergencias sanitarias atendieron un caso.

Avui, per sopresa de molts ebrencs, el diari El País publica en una notícia que pot ser que ja s'estiguin movent els fils per a l'allotjament del magatzem temporal centralitzat (MTC), de residus nuclears, que està previst que aculli els residus nuclears de totes les centrals nuclears espanyoles. Alguns col·lectius, com la Coordinadora Anti Cementiri Nuclear (CANC) porten temps esperant que es comenci el procés, el concurs per a escollir el lloc, que porta uns anys en l'oblit. Com em va avançar el portaveu de la CANC el passat mes de maig, és possible que de cara a final s'obri el concurs per municipis que vulguin acollir el cementiri: tot i que estem en un període que han tocat eleccions cada poc temps, sembla ser que és el moment adequat per minimitzar conseqüències.

I, després que fa 3 anys, el 2006, el Parlament de Catalunya aprovés una resolució en la qual s'aprovava que el cementiri nuclear no aniria ni a les Terres de l'Ebre, ni al Camp de Tarragona ni, per extensió, a cap altre lloc de Catalunya, va aparèixer l'alcalde d'Ascó, també president de la Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC) i el seu gerent, Vilà d'Abadal, anunciant que Ascó seria un dels candidats per acollir el magatzem. Xavier Sabaté, portaveu del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, va destacar que es tractava d'una "gran oportunitat" per generar riquesa en aquests llocs. Uns polítics que, sense que jo ho pugui entendre, van contradir el que els seus partits van aprovar en resolució al Parlament.
Després d'un temps de polèmica, tant a Catalunya com a altres territoris castellans, l'obertura del concurs va quedar en suspens i encara s'espera.

Sembla ser, tot i que els alcaldes del municipis ho neguen, que els municipis d'Ascó, Tivissa i Vandellòs podrien presentar-se com a candidats quan s'obri la candidatura, que apunta al proper mes de novembre. En aquest cas, els partits catalans aprovaríen la instal·lació d'un cementeri nuclear en territori català (o més aviat ebrenc, en altres zones de Catalunya ja en parlaríem) si aquest acull només els residus que generen les centrals nuclears catalanes (entenent que Catalunya, com a país, ha d'afrontar ella sola els residus que genera). Ascó, Tivissa i Vandellòs... el que sí està clar és que, encara que no sabem quina dosi de certesa hi ha en la informació que podem llegir a El País, el que sí és cert és que a les Terres de l'Ebre tenim, de nou, una espasa de Damòcles sobre el cap; uns nous fantasmes, una vella polèmica que resorgeix (i que se sabia que resorgiria), com el problema de l'aigua (que tot i ser ja un tòpic, és segur que resorgirà). Cal estar alerta i preparats per a moure'ns. El nostre territori ha de ser el que nosaltres construim i on nosaltres volem viure.

Espero poder estar a l'aguait sobre el desenvolupament que vagi prenent el tema i poder anar opinant, a la vegada que seguint alguns espais de la blocosfera ebrenca, molt atents a aquest tema.

Theodore Kaczynski és un terrorista d’Estats Units amb origen polac que va lluitar contra el que ell entenia com els efectes fatals del progrés tecnològic. Va efectuar nombrosos atemptats amb cartes-bomba saldant un total de 3 morts i 22 persones ferides.
També és conegut amb el nom d’”Unabomber”, anomenat així per la premsa del moment. “Unabomber” és un acrònim dels mots ‘university’, ‘aeroline’ i ‘bomber’ ja que els seus objectius principals foren universitats i aerolínies.
Kaczynski va saber utilitzar perfectament el terrorisme com a arma i va sembrar el pànic durant casi 18 anys arreu d’Estats Units fins el punt que va arribar a paralitzar el negoci del marketing directe degut a la por que existia entre la població a rebre qualsevol correspondència amb remitent desconegut.
Per a construir les seves bombes utilitzava sempre components antics impossibles de rastrejar a causa de la seva anterioritat en el temps de fabricació. Sempre en els seus atemptats deixava alguna cosa a veure amb la fusta com a marca personal.
Les seves ànsies de salvador, però, van acabar per trair-lo. A començaments dels 90 va començar a enviar cartes als mitjans de comunicació fins al punt que va obligar al ‘Times’ i al ‘Washington Post’ a que publiquessin el seu ‘Manifest’ sota amenaça de fer explotar un avió en plena ciutat de Los Angeles. A petició de l’Audiència General dels Estats Units, les dues publicacions van accedir, amb l’esperança de que algú pogués facilitar informació sobre la identitat del criminal. I així fou; finalment David Kaczynski, germà del terrorista, va delatar-lo.
Fou detingut el 3 d’abril de 1996 quan ja era l’home més buscat per l’FBI. A casa seva, els agents de policia van trobar una veritable fàbrica de bombes amb alguns artefactes ja llestos per a detonar. Segurament, la investigació policial va ser la més complicada de la història, abans de l’11 de setembre de 2001.
En el seu ‘Manifest’, Theodore Kaczynski expressava un fort odi envers la tecnologia, la ciència i la computació. Pensava que el desenvolupament d’aquestes portaria el país, primer, a la ruïna i després a tot el món. També palesa el seu amor cap al naturalisme i la preservació del medi ambient.
Molta més informació: http://www.escalofrio.com/n/Asesinos/Theodore_Kaczynski/Theodore_Kaczynski.php

A dia d'avui, un 20% de la població explota un 80% dels recursos naturals. El problema ecològic i ambiental és un tema d'actualitat constant en la nostra societat; tothom té un concepte de medi ambient i des dels governs es llancen cada vegada més campanyes de sensibilització social i cooperació cívica. Aquestes mesures són ja tòpics molt presents en els nous governs neoliberals i el seu anomenat "creixement sostenible".

Els països desenvolupats i neoliberals van optar per l'anomenat creixement sostenible, que els permet seguir creixent econòmicament i avançant en ciència i tecnologia. Els països en vies de desenvolupament van oposar-se a adoptar la sostenibilitat com a tendència per la lluita global (internacional) contra els efectes ambientals; de fet, la problemàtica amb el medi és una problemàtica global, que no entén de fronteres; tot i així, foren silenciats.