A dia d'avui, un 20% de la població explota un 80% dels recursos naturals. El problema ecològic i ambiental és un tema d'actualitat constant en la nostra societat; tothom té un concepte de medi ambient i des dels governs es llancen cada vegada més campanyes de sensibilització social i cooperació cívica. Aquestes mesures són ja tòpics molt presents en els nous governs neoliberals i el seu anomenat "creixement sostenible".
En el naixement dels corrents ideològics, que en la meva opinió neixen en les dècades dels 60 - 70 com una culminació de tot un procés alimentat per l'impacte de la industrialització, la evidència de una transformació ambiental cada cop més forta, els moviments de protesta (1968 principalment) i les interpretacions d'un gran nombre d'autors de diverses èpoques: des dels de finals del segle XVIII (com Robert Malthus) als més actuals. A partir de tot un complex procés de formació van nèixer les 3 principals tendències: el decreixement, el creixement sostenible i el creixement zero.
Els països desenvolupats i neoliberals van optar per l'anomenat creixement sostenible, que els permet seguir creixent econòmicament i avançant en ciència i tecnologia. Els països en vies de desenvolupament van oposar-se a adoptar la sostenibilitat com a tendència per la lluita global (internacional) contra els efectes ambientals; de fet, la problemàtica amb el medi és una problemàtica global, que no entén de fronteres; tot i així, foren silenciats. 
En l'actualitat, es mediatitzen moltes de les trobades i encontres internacionals per a gestionar la problemàtica ambiental però, quantes solucions s'han près? Cap la possibilitat que un país neoliberal que té com a objectiu crèixer i desenvolupar-se més encara (científica i tècnicament) pugui respectar alhora el medi ambient? És possible parlar d'un creixement sostenible si, com ja he dit abans, un 20% de la població explota un 80% dels recursos? Salta a la vista que un creixement, per sostenible que pugui ser tindrà uns mínims efectes al medi que s'aniràn accentuant a mesura que passin els anys. És possible la concepció d'un creixement sostenible o només és la visió de la natura com una mercaderia?
Totes aquestes idees crec que cal rumiar-les, triangular-les i comprovar-les. Ull a la premsa i als programes electorals. Actualment, estic realitzant un treball en equip sobre les diferents tendències ecològiques. Invito a la reflexió de totes les idees que he abordat; totes elles incloses a l'obra de Beatriz Santamaria: Ecología y Poder.
1 comentaris:
Mentre seguissim en un sistema de capitalisme salvatge que defen la major part de l'esquerra parlamentària com ara PSOE, ERC, ICV (bueno, esquerra entre cometes, la gent amb una bona educació sap que no ho són), i que evidentment també defenen polítics parlamentaris més conservadors dels que defenen la democràcia que segons ells és inviolable però sempre acompanyada d'un bon feixisme econòmic i social com és el que vivim, mai podrem veure un món sostenible o que ho intenti ser.
És trist, però és així, l'ignorància dels d'abaix produeix insostenibilitat i de l'avarícia dels d'adalt és produeix insostenibilitat, i això és el que volen els polítics (tant la majoría dels de poble com Flix, com els putrefactes personatjes de més adalt).
Qui sap, després d'una crisi potser rectificarem i direm: Doncs és veritat, no ens deixem enganyar, eduquem-nos, estimem el planeta, organitzem-nos d'una manera socialista però de baix a dalt, minimitzem la nostra petjada cap a la terra.
De moment sembla que això és massa utòpic, però ja ho diuen, les utopíes serveixen per a caminar!
Publica un comentari a l'entrada