La cervesera Keler és, des de fa uns anys, un dels patrocinadors oficials de la Real Societat i, com la Real, és un producte de qualitat, amb bon gust, amb caràcter i sempre fidel. Però més que coneixer-la pel seu sabor, del qual vaig poder gaudir aquest estiu a Donosti, conec Keler per les seves promocions i els seus anuncis de suport a l'equip. El seu últim treball de màrqueting ha estat presentat aquesta setmana i aquí en vull deixar el resultat, crec que pot agradar a tothom (i a un servidor li posa els pèls de punta).



Però l'anunci de Keler que més sensació va causar i que, des de fa ben poc, continuava en antena a la televisió basca ve tot seguit. Com el vídeo anterior, aquest també ens parla de la fidelitat, de la lleialtat a l'escut, tant en temps d'abundància com, sobretot, en èpoques difícils (com les darreres temporades d'Anoeta).



Una altra de les promocions de Keler sobre la Real va ser la de popularitzar una cançó pel centenari de l'equip, que es va celebrar fa uns mesos. Es titula Cien años, cien páginas i fa un recorregut a la història del club i ens carrega d'optimisme per la temporada vinent (de ben segur que ja competint a la màxima categoria).



Per últim, tot i que no té res a veure amb Keler, m'agradaria incloure un anunci del club per promoure una campanya dirigida a l'afició perquè acudeixi a Anoeta a seguir a l'equip. Espero que també agradi.

Recordo perfectament que tenia 10 anys i era un partit de UEFA contra l'Atlètic de Madrid. Durant el partit van donar la notícia de que un dels seguidors de la Real Societat havia estat apunyalat per algun cap rapat, ultra de l'Atlètic. Aquella mateixa nit va morir.
Des de llavors, en la majoria d'ocasions que la Real Societat ha visitat el Calderón, els seguidors matalassers no s'han privat d'entonar un curiós himne: "Aitor Zabaleta, era de la ETA". Sense paraules.



Los hechos criminales se remontan al 8 de diciembre de 1.998, trágico día en el que un seguidor de la Real Sociedad, Aitor Zabaleta, moría asesinado de una puñalada en el corazón que le había asestado un neonazi, Ricardo Guerra Cuadrado, tras una emboscada contra los donostiarras organizada por el grupo ultra Bastión.

Un par de semanas antes, el 24 de noviembre, con motivo de un partido de fútbol de la Copa del Rey que el Atlético de Madrid debía disputar con la Real Sociedad en la ciudad de San Sebastián, un grupo de ultras se desplazó en un autobús fletado expresamente para ello por el Frente Atlético; en el autobus iban la mayor parte de los miembros de Bastión, salvo Ricardo Guerra al estar cumpliendo condena de prisión, en régimen de tercer grado penitenciario, y verse obligado a pernoctar por la noche en el centro Victoria Kent en Madrid.

Al regresar del encuentro de fútbol, el autobús en el que viajaban este grupo de ultras fue apedreado en las inmediaciones de San Sebastián y eso fue motivo para que sus ocupantes empezaran a concebir la idea de devolver la agresión sufrida en el partido de vuelta que se disputaría el 8 de diciembre en el Vicente Calderón.

“Vamos de cacería”

El día de autos, el 8 de diciembre, convocados por el líder de Bastión, Miguel Ángel Marcos Bueno, alias “ el Tocho”, se concentran a mediodía en torno a la Plaza Mayor de Madrid; allí comienzan, desde ese momento, las agresiones a los seguidores donostiarras, habían quedado para ir de “cacería”. Durante todo la jornada se produjeron numerosos ataques contra cualquier seguidor de la Real Sociedad que transitara por el centro de Madrid. Posteriormente Ricardo Guerra, que iba armado con una navaja, junto con su grupo se dirigen al estadio donde, en sus inmediaciones, se concentran numerosos cabezas rapadas.

En torno a las 6 de la tarde llegaba a la zona del Vicente Calderón el autobús de la peña femenina “Izar”, repleto en su mayoría de mujeres y niños, junto a algunos hombres como acompañantes. Los seguidores de la Real habían llegado bastante pronto al estadio para comprar algunas entradas que les faltaban y preguntan a un policía municipal por un lugar tranquilo donde poder tomar algo. El agente, de forma insensata, les envía a un bar cercano, punto de reunión habitual de cabezas rapadas del grupo Bastión del Atlético de Madrid. Un camarero les advierte de lo peligroso del lugar, pero es demasiado tarde, los cabezas rapadas no tardan en llegar e increpan a los seguidores donostiarras, les tenían preparada una encerrona a los seguidores de la Real Sociedad en los momentos previos al partido. Era toda una emboscada neonazi.

Hay un primer incidente en la puerta del bar, insultos y algunos golpes. Los neonazis les roban las bufandas, rompen sus grandes chisteras con los colores de la Real Sociedad y a todos les amenazan de muerte. A continuación, los seguidores de la Real cruzan la carretera y acosados, corren asustados; van mujeres con niños, familias, todos pegados al estadio Vicente Calderón buscando su puerta de acceso, que se encuentra en el otro extremo del fondo norte. Dramáticamente todos los accesos están cerrados a esa hora, salvo esa puerta hacia donde se dirigen. Los neonazis de forma sorpresiva y perfectamente coordinada, por ser la ocasión que habían previsto y estaban esperando, aparecen al unísono, les atacan por varios puntos, pueden ser 40 energúmenos, 50 o quien sabe, unos 60, algunos totalmente de negro, como uniformados, muchas cazadoras “bomber” y súbitamente, aparecen dos vehículos de color oscuro, uno de ellos un Volkswagen Golf y el otro también pequeño, de los que descienden de ocho a diez individuos, portando uno de ellos, cuando menos, una navaja de gran tamaño, al tiempo que desde las calles y lugares adyacentes llegan otros grupos mas, a la carrera, lanzando botellas y piedras, rodeando y agrediendo a los seguidores donostiarras, al tiempo que vociferan gritos alusivos y despreciativos con el País Vasco, e incitan a dar muerte a los seguidores de la Real.
Aitor Zabaleta que iba rezagado por la discusión con los ultras en el bar, se detiene para defender a un niño de seis años de los ataques. Acto seguido, corre en busca de su novia, Verónica Olivenza, que ha huido momentos antes. Su carrera se ve bruscamente frenada en el fondo norte, cuatro rapados le rodean y uno de ellos le asesta una puñalada mortal en el corazón.
Aitor que camina unos pasos se encuentra con su novia y empieza a palidecer. Verónica avisa a unos policías municipales que le atienden en primera instancia. Diez minutos después llegan las asistencias sanitarias del Samur y le trasladan urgentemente a la clínica de La Concepción. Aitor Zabaleta ingresa en el centro sanitario con parada cardiorrespiratoria, entra en coma y fallece sobre las 3.00 horas del 9 de diciembre de 1998.
A su vez, como consecuencia de esas agresiones, resultaron con lesiones de diversa consideración, Miren Itxaso Legarra, Iñaqui Gorostiza, Lorenzo Rodríguez y Maider Gorostidi, todos ellos integrantes de la peña Izar, junto a un Policía Nacional de los agentes que repelían a los neonazis.

Fa temps que no escric res d'ella al bloc, i això que vaig estar a la seva preciosa ciutat natal, que vaig estar al seu coliseu i que la vaig veure jugar. Aquell dia, a Donosti, un somni de la meva infància feta realitat.
I és que aquest any, sí. Aquest any ja toca. És l'any del nostre centenari i ens toca tornar al lloc d'on mai haguéssim hagut de marxar. És l'any de tornar a la nostra categoria. Avui, un altre cop de puny sobre la taula: hem vençut al Córdova a Anoeta, on encara no hem perdut aquesta temporada (de fet, només hem perdut un partit, la setmana passada) i som líders a l'espera del que faci demà el Cartagena, un equip sorpresa, que, tot i que acaba de pujar de la Segona B compta amb una plantilla repleta de velles glòries de la Primera Divisió.
Avui, la Real Societat hem fa ser optimista. Bat, bi, hiru, lau, bost, zei, zazpi, Real! Potser no ho hauria de dir... però tinc una corazonada xD.


Tot i això, però, des de la meva tornada de Donostia estic una mica indignat amb els serveis comercials del meu equip. El dia del partit, en el qual vaig arribar a l'hora de pura casualitat (pensava que era a les 18:00 i era a les 17:00) només venien quatre samarretes: la de Messi, la d'Ibrahimovic', la de Kaka' i la de Cristiano Ronaldo. No podia donar crèdit en veure-ho! Un partit de Segona Divisió, un Real Societat - Girona, samarretes dels cracks de Barça i Madrid! (en perdó si a algú li ofén que hagi qualificat Ibra com un crack quan encara està per demostrar).
Dies més tard, no hi havia més remei, vaig haver d'allargar-me a la tenda oficial de l'equip, que té en uns grans magatzems prop de l'estadi però tampoc hi vaig trobar samarretes! La nova samarreta del centenari, pel que es veu, ha causat furor entre l'afició i no quedava ni una talla d'adult. Avui, visitant la pàgina oficial de l'equip, he vist que fa poc van ser repostades de nou, no era la primera vegada que s'acabaven. Bé, l'hauré de demanar per Internet.

L'any 2009 és el centenari de la Real Societat i, com és habitual, el club ha organitzat tota una sèrie d'actes especials per celebrar una data tan senyalada, (a més que aquest any també serà el que tornarem, per fi, a la categoria que ens pertoca).
I avui, 31 de març, era el dia senyalat per a què la votació per triar la que serà la camiseta del centenari es tanqués. S'ha de dir que cap de les tres propostes de samarreta que hi havia per triar era gaire convincent però finalment ha guanyat la que jo preferia, menys mal.

Competición, en evidencia

Un vídeo desvela que el agente José González depositó los cd's y la denuncia a Lorenzo Sanz en la Federación y desmonta las excusas de Flórez
Mikel Encinas - 15/07/2008 03:00
Mundo Deportivo tuvo acceso ayer a un vídeo que deja en evidencia al Comité de Competición. Se trata de una grabación de todos los pasos que dio el agente FIFA José González para depositar la denuncia contra el Málaga en el Comité de Competición de la Federación Española de Fútbol. En esta cinta se puede observar cómo el representante de jugadores deposita los cd's y la denuncia en el departamento de asuntos legales del organismo federativo, lo que desmonta las infinitas excusas que ha empleado el presidente del Comité de Competición Alfredo Flórez para esquivar el análisis de este escabroso asunto que aún está pendiente de resolución.
El máximo mandatario del comité llegó incluso a afirmar que no había denuncia alguna en el Comité de Competición, algo que queda completamente desmantelado con la aparición de este vídeo que relata todo lo que hizo José González desde su llegada a Madrid el 6 de junio de 2008, fecha en la que fue interpuesta la demanda ante el Comité de Competición.
En el vídeo se puede observar cómo José González llega a una estación de tren madrileña y cómo toma desde ahí un taxi, que le lleva a firmar la denuncia ante un notario y posteriormente a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, donde deposita la denuncia y los cd's firmados por sí mismo. En esa grabación, que ya fue difundida en su día, se puede escuchar perfectamente claro a José González discutiendo con Lorenzo Sanz sobre el precio del encuentro entre el Sevilla B y el Málaga y el Tenerife-Real. Al parecer, el agente había pactado una cantidad de 130.000 euros para que conjunto insular ganara a la Real y de 250.000 euros para que el Sevilla B se dejara ganar por el Málaga. En la conversación Sanz se niega a pagar lo pactado al representante de jugadores al considerar que el filial sevillista hizo por ganar al Málaga y ambos discuten. Pero la prueba es clara y evidente. No deja lugar a ninguna duda. El padre del presidente del Málaga intentó comprar el partido de los costasoleños y primar al Tenerife, lo que debe sancionar al Málaga con 6 puntos y ascender a la Real. Pero Competición sigue lavándose las manos. Ahora las excusas del tipo "no hemos recibido la cinta" o "no se escucha" ya no tienen fundamento tras la aparición del vídeo al que MD ha accedido

Ja està! Els dies d'exàmens ja han acabat. Prou estudiar fins la matinada, prou dopping de cafè, prou nervis, prou stress: tornem a la bona vida, tornem al poble! No hi ha classe fins el dia 18! Només dos dies a Flix perquè marxem a Hamburg! Sí! Després d'uns exàmens que, la veritat, haguéssin pogut anar millor... cinc companys de classe marxem a Alemanya! Wie gehts? Es geht. Guten Tag. Ich komme aus Spanien. Ich wohne in Flix. und... ICH HABE EINE GRÖSSES BIER! Espero que siguin uns dies inoblidables!

I un 2'18! Un 2'18 què és? Pot ser la meva nota a Teories de la Comunicació? No, no fotem. Pot ser la puntuació del meu cos a valoramicuerpo.com? Podria però no. Mai m'hi veureu a aquelles webs degradants. Són 2'18 Euros que ens han tocat a la Quinela OE! Quniela que fem entre 5, que ens costa 8 euros en total cada setmana i... al quart intent hem aconseguit 10 encerts! 2'18 Euros a dividir entre 5 i a gastar-se'ls a Alemanya!

La Real m'il·lusiona! Ahir vam guanyar al Poli Ejido i ens situem en quarta posició a un punt de l'ascens!

Ja és bo estar alegre després d'una temporada més que agobiant encara que, lògicament, tampoc m'he privat de somriure i lluitar fins el final. Ànims a tots els companys de la uni i especialment a aquells qui heu tingut menys sort... La setmana vinent comença un nou semestre amb noves assignatures i que, de ben segur, que també ens portarà moments memorables.

Deixo un petit vídeo d'un programa de 'gags' de la televisió basca que m'ha fet força riure. Vaya Semanita: El futbol y los sentimientos. Gora Erreala! I també visca l'Athletic sempre i quan no jugui contra nosaltres.



Poso també una nova enquesta sobre futbol. Queda encara Lliga? O ja està decidida. El meu vot és que no; la Lliga està ja decidida. Sé que encara queden molts partits i pot passar qualsevol cosa però el Barça no dóna senyals de millora i el Madrid es mostra contundent (7 a 0 ahir contra el Valladolid). Si algú ha de punxar aquest serà el Barça. Si haguès d'apostar, ho faria descaradament a favor del Madrid. Que no s'enfadi ningú...

Hem 'passat' ja l'examen d'Estructura Social. No ha anat bé ni tampoc malament; bé, la veritat és que no sé com ha anat xD. Ja es veurà. Ara agafem una mica d'aire i ens posem a llegir Teories de la Comunicació, una assignatura que es basa principalment en llegir escrits i valoracions sobre un gran nombre d'autors: tenim unes 800 pàgines: és un examen vist com una batalla perduda, on anem a ell sabent el que passarà però també sabem ara que no deixarem de lluitar fins l'últim moment: volem veure l'aprovat com una realitat possible (tot i que realment sigui impossible).

Iñaki Badiola va presentar ahir la seva candidatura a la presidència de la Real Societat, que es troba en pre-campanya electoral. El seu projecte, anomenat "Erreala Primeran" va ser presentat com una activitat agressiva que consisteix en revitalitzar la Real des de la presidència. El seu principal projecte és fer una Real Societat capaç de tornar a Primera Divisió aquest mateix any i, per fer-ho, promet incrementar exageradament la economia del club (a la que ha donat 8 mesos de vida si les coses segueixen com ara). Amb aquest creixement previst ha promès la incorporació de quatre noves incorporacions que ajudaran a l'equip actual a aconseguir l'ascens. Els noms dels jugadors reforç encara no han sortit a la llum i es mantindran en secret fins que no es presentin noves candidatures a la presidència, tot i això, es rumoregen nom com els de Gudjohnsen o Soldado, que vindrien cedits fins l'hipotètic ascens.
Aquesta poció màgica en forma de sanejament de la economia vol dur-se a terme a partir d'una forta i atrevida inversió en el mercat asiàtic i, en especial, a la Xina (l'ingredient principal). La nova Real Societat canviaria el nom de l'estadi Anoeta pel de Bejing 2008 i, posteriorment, per Shangai 2010. Es televitzarien els partits de la Real en una part continent asiàtic i s'optaria per la comercialització de merchandicing en aquests països. També es jugaria a Donosti l'últim partit amistòs de la selecció xinesa, que seria contra la Reial Societat. Apart, Lighthouse, empresa presidida pel propi Badiola, invertirà en les empreses del mercat xinès, que estan a l'alça.

A primera impressió a qualsevol se li omple el cor d'il·lusió i desitja que el seu equip sigui dirigit per aquest tipus de presidents i vagi tot com una seda. Crec que no ens hem de deixar enganyar. És cert que el Consell de la Real porta ja molts anys fent tot un seguit de males gestions que han fet entrar en crisi al club tant institucional com esportivament. Ara sembla que les aigües s'han obert i el Cel ens ha enviat un Messies. Desenganyem-nos.
Algú pensarà que estic boig al no ser partidari d'una opció com aquesta i em titllaran de voler conservar la situació. El que jo penso és que s'ha de tocar de peus a terra: la Real Societat és un equip humil i en ell no hi ha lloc per a 'presidències de corbata' com les de Florentino Pérez o Joan Laporta. En la meva opinió, les gestions anunciades per Badiola tan sols banalitzaran la imatge del club, canviaran ridículament de nom a l'estadi i (potser) combidaran alguns jugadors a passar un any a Donosti per a què l'any següent tornin als seus respectius equips havent aconseguit poc més que res per la Real (quin record el de Savio Bortolini).
La meva posició és la d'animar més que mai a l'equip, optar per una presidencia amb cara i ulls que tingui ganes de fer de la Real Societat un bon equip, que ens tregui de la crisi i, així, l'ascencs serà, en poc temps, una realitat.


I dit això,

BAT BI HIRU LAU BOST SEI ZAZPI... REAL!

http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/2a_division/real_sociedad/es/desarrollo/1062743.html

http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-anoeta-llamara-beijing-2008/dasftb/20071128dasdaiftb_70/Tes

Ja fa uns mesos que va passar i no en vaig fer cap al·lusió, ara ja és hora de fer-ne. Com ja tothom sap, la Real Societat és equip de Segona. Portem uns anys en els que els resultats no han acompanyat a l'equip, en bona part a conseqüència de tot un seguit de males gestions de les diferents juntes directives. Molts presidents, molts congressos, pocs resultats i l'afició realista portem demanant estavilitat al club, que és el que més es necessita ara per tornar on estàvem.
Bé, com cada any, ha començat una nova temporada. Els resultats de la pretemporada han estat inclús pitjors que els de l'any passat, quan la Real va perdre vergonyosament per 5 a 1 davant un flamant Olympiakos. Aquest any, en tota la temporada, l'equip només va poder aconseguir un discret empat amb l'Heracles holandés, la resta: derrotes. La setmana passada, primera de Lliga, la Real va tornar a perdre, a casa, aquest cop davant el Castelló, per 0-2. L'afició txurdi-urdin no va dubtar en reclamar el cap de l'entrenador (Cris Coleman, nou d'enguany) i de bona part de la junta directiva en veure el joc insolvent i garrepa del seu equip davant un discret equip de Segona Divisió.
En el segon partit, la Real s'ha enforntat a l'Eibar (el derbi d'enguany), aquest cop, però, el resultat li ha estat favorable i ha aconseguit una dubtosa victoria per 0-1. Gerardo va marcar el gol realista de penal, un penal dubtós, com la majoria de decisions arbitrals; fins a tres penals van arribar a demanar els jugadors de l'Eibar.
Segueixen sent temps difícils per la Real. El nou projecte és confiar amb els jugadors del planter, cosa que no trobo adequada, si es baixa de categoria, hem d'intentar pujar, estirant del planter, els resultats que es donaran són molt incerts. De fet, les sensacions que ha donar l'equip fins avui coincideixen amb els d'un equip de Segona Divisió normal i corrent. Crec que ens tocarà esperar uns quants anys per retornar a la màxima competició.

Tot i això, he de dir que no pararé d'animar el meu equip i de buscar per Internet els seus gols i les referències sobre el seu nou joc. Alguns amics hem "piquen" una mica amb els resultats d'ara; miren el resultat de la Real Societat quan abans mai miràven cap resultat dels equips de Segona Divisió, això significa que m'associen amb l'equip i em sento content.

Aquí deixo dos videos. El primer és un anunci del patrocinador de la Real Societat: la cervesa Keler. Un anunci que resumeix molt bé la situació de l'afició i els nostres sentiments, és espectacular.



Aquí un altre. És una projecció de la situació que es va viure l'any passat a Mestalla. La Real va fer una mala temporada però va experimentar fortes senyals de millora a final de temporada; per un moment, el miracle va ser possible però a Mestalla tot es va acabar: Sempre ens quedarà Paris. És un video preciós, també pels qui no son de la Real.