Estem en dates nadalenques i aquest any, fa uns dies que em vaig decidir a llegir uns dels clàssics universals de la literatura del conte: Conte de Nadal, de l'inigualable Charles Dickens. És una narració que s'ha convertit ja en mite: tothom en sap l'argument i el significat. A mi, personalment, em va conmoure moltíssim l'argument i el seu missatge de pau i amor associat al Nadal (tot i ser un conte amb protagonista i missatge burgés). Mr.Scrooge, el Fantasma de Marley, els esperits dels Nadals passat, present i futur: tot plegat fa una trama inolvidable que converteixen el conte en tota una obra mestra.
Va arribar la nit de Nadal i em disposava a sortir, una mica afectat pel sentimentalisme de la narració. Tot i això, vaig protagonitzar algun acte indesitjable: alguns comentaris indiscrets i un grapat de pensaments no gaire amistosos. Al igual que jo, vaig poder veure molta gent actuar d'aquesta manera en la nit màgica del Nadal. És llavors quan em pregunto: És que tots portem un petit Mr.Scrooge dins?
PD: BON NADAL A TOTS!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada