País Or Plata Bronze Total.
1. China 51 21 28 - 100.
2. Estados Unidos 36 38 36 - 110.
3. Rusia 23 21 28 - 72.
4. Gran Bretaña 19 13 15 - 47.
5. Alemania 16 10 15 - 41.
6. Australia 14 15 17 - 46.
7. Corea del Sur 13 10 8 - 31.
8. Japón 9 6 10 - 25.
9. Italia 8 10 10 - 28.
10. Francia 7 16 17 - 40.
11. Ucrania 7 5 15 - 27.
12. Holanda 7 5 4 - 16.
13. Jamaica 6 3 2 - 11.
14. España 5 10 3 - 18.
15. Kenia 5 5 4 - 14.
Ja s'han acabat els Jocs: enquesta tancada. El resultat ha estat de 6 vots de qui creia que España aconseguiria superar les medalles de Barcelona '92 i 13 vots de qui pensava que no ho farien. Clar que a mesura que els resultats no arribaven, la balança va acabar decantant-se per la opció del no i així ha estat.
Tot i això crec que la delegació espanyola a Pekín ha fet un resultat més que lloable. Ha aconseguit 18 medalles, una menys que a Atenes, però més ors: 5 (que es diu ràpid) i que poguessin haver estat (o en realitat són) 6. Des de Barcelona no s'aconseguia una xifra semblant del màxim metall. Són 18 medalles, que sí que són menys que a Barcelona, però no gaires menys si tenim en compte que (em sembla) que la delegació espanyola ha acabant, en cinc ocasions, amb algun integrant en el quart lloc. Un quart lloc que, en quasi totes les modalitats ha suposat perdre en la lluita pel bronze, com ara em ve a la ment l'actuació de Ramos a Taekwondo. També hem de tenir en compte algunes de les decepcions dels Jocs, que no han estat poques i haguessin pogut elevar a Espanya en la posició al medaller: parlo del judo (l'esport on sempre s'han de menjar el món) i, per suposat, de l'atletisme, l'esport rei en el qual aquest any no han conseguit ni una trista medalla, amb la "medalla segura" de Paquillo Fernández o Marta Domínguez, que se'n van anar en orris. Amb això, no vull trobar excuses i és que molts cops sembla que els fracassos dels equips espanyols sempre vinguin per alguna raó de desgràcia o mala sort; simplement crec que, tot i no superar les medalles, han estat un éxit.
Una menció destacada mereix el partit de bàsquet d'avui. Es comenta que ha estat un dels millors de la història i que la selecció dels Gasol, Calderón, Rudy i companyia han estat a prop de conseguir la primera posició, que hagués valgut el sisè or. Tot i això, molts coincideixen en que aquesta plata té un veritable gust a or. Des d'aquí vull també saludar a l'amic Kobe Bryant, tan de bo que no caigui per les escales, ni l'atropelli cap cotxe, ni li caigui un piano al cap. Fes callar a ta puta mare (fill de puta) i fotte (en dos tes i sense guió) lo dit pel cul. Perdó.
1 comentaris:
Feel good......
Publica un comentari a l'entrada