Veneçuela: un país especial. Unes situacions incertes, una història inèdita i un país dividit, actualment governat pel populista Hugo Chávez. Aquesta setmana els veneçolans van votar en referèndum una reforma constitucional proposada pel líder Chávez que no deixava indiferent ningú. La divisó és clara: hi ha partidaris del líder i hi ha detractors; els resultats ho deixen molt clar: 50,7% al NO i 49'3 al SÍ. Tot i això, els sondeigos eren favorables al SÍ fins al final. De fet, els diaris del dia següent a les eleccions donàven qüasi per suposada la victòria del governant i en feien diverses interpretacions. Crec que s'està donant una situació molt i molt complexa, Chávez sempre ha estat un líder que causa polèmica allà on va tot i que a mi m'agrada força la seva manera de fer política (encara que de vegades agafi massa velocitat i se surti una mica dels camins).
La meva intenció no és fer avui una valoració del govern del Chávez ni una apologia. Només vull invitar a la reflexió a aquells qui el titllen de dictador o fins i tot de senyor feudal (La Vanguardia). Diumenge el poble veneçolà va parlar, cosa estranya en una dictadura; i, a més, la victòria de la opció contrària era mínima i això vol dir que el "putxerazo" és més fàcil. En fi, i com no, totes les opinions són respectables però la veritat és que hi ha molta i molta gent que escup les mateixes paraules que sent dels mitjans de comunicació. La situació veneçolana és difícil i com en tots, el govern acerta i falla; podem valorar-lo positiva o negativament excercint la nostra llibertat però el que no em de fer és caure en demagògia i tancar els ulls, senyalar Veneçuela amb el dit i exclamar: dictadura! Cal reflexionar. Estic intentant seguir el tema i estudiar una mica de la història del país, que no és precisament un camí de roses.
PD: Este Blog huele a azufre?
Bona Diada de Sant Jordi 2024
Fa 2 dies
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada