No hi ha temps. Quan no és Disseny, és Ràdio, quan no és Ràdio, és Edició, quan no, Comunicació Política i si encara queda un rato: Comunicació i Educació; i tot això passant per sobre de Projectes i Gestions de l'Empresa Informativa i de Dret. En fi, poc temps per a escriure aquí al bloc tot i que tinc algunes actualitzacions en ment.
Avui és dia 8. Bé, ha sigut dia 8, ara ja és dia 9. Estic a la Vila, no he anat a Flix aquest cap de setmana. Dijous va ser la gran festa de la UAB, amb molta presència flixanca, molta gent, molt alcohol, molta festa i molt bon rollo; m'ho vaig passar increïblement bé tot i que em va tocar patir a l'endemà. Però bé, espero poder repetir al llarg del curs moments tan bons com els que vaig viure dijous: tant amb la gent de classe com amb els del poble.
Cal dir que el senyor Barack Obama s'ha convertit també durant aquesta setmana en l'home més poderós del món i els mitjans de comunicació ens han bombardejat d'informacions. Grans desplegaments als Estats Units (fins i tot al Cuní van enviar a Washington!) donant informació de primera mà sobre la situació a aquell país a qui tanta gent odia arreu del món. És curiós veure com amb l'elecció d'Obama com a nou president sembla que s'aveini una revolució comunista xD. Que si s'ha acabat el sector privat com a única opció als Estats Units, que si tot canviarà a partir d'ara, que si tropes fora d'Iraq, que si s'ha acabat el bloqueig a Cuba, que si els inmigrants podran entrar més facilment als EUA, etc. etc. M'agradarà veure-ho (i em sentiré orgullós si d'aquí uns mesos m'he de menjar les meves paraules). De totes maneres, aquestes mesures que, com ja hem dit, sembla que siguin pròpies d'una revolució progressista a escala internacional segons el tractament que han fet els mitjans de comunicació, penso que pertanyen només a "un primer nivell". Només són un primer nivell de racionalitat sobre un sistema capitalista que cada vegada deixa veure més les seves mancances i el seu absurd. Potser algun dia (per molta cumbre G-20 que hi hagi, a la qual hi assistirà un flagrant ZP) toquéssim de peus ha terra i ens adonéssim que això no s'aguanta per enlloc. Que quedi clar, però, que jo no em considero (ni sóc) comunista.
Crec que m'he enrollat massa. Dit això, només em queda dir que actualitzava per no deixar desert això. Són gairebé les 2 del matí i estic llegint un llibre de Disseny, que ja acabo la meva part (a dures penes em queden 10 paginetes) però que alterno amb una novel·la que m'atreu més i em serveix també per desconnectar. En aquesta hi acaba de surir una citació de l'obra "Cuadros de viatge" de Heinrich Heine que diu així:"La vida y el mundo son el sueño de un dios ebrio, que escapa silencioso del banquete divino y se va a dormir a una estrella solitaria, ignorando que crea cuanto sueña... Y las imágenes de ese sueño se presentan, ahora con una abigarrada extravagancia, ahora armoniosas y razonables... La Ilíada, Platón, la batalla de Maratón, la Venus de Médicis, el Munster de Estrasburgo, la Revolución Francesa, Hegel, los barcos de vapor, son pensamientos desprendidos de ese largo sueño. Pero un día el dios despertará frotándose los ojos adormilados, sonreirá, y nuestro mundo se hundirá en la nada sin haber existido jamás".
Crec que és genial i, a més, dóna bastant que pensat, no?
3 comentaris:
Està molt bé el text però.. joe quin iuiu no..? xD
la veritat és que aquest 1r semestre està sent agobiant de veritat... però, respira! ;) vull més festes com la del dijous, però sense arribar a certs extrems, eh! xD
Posa una enquesta d'aquestes wais!!
Publica un comentari a l'entrada