Va nàixer amb un gran aplaudiment des del vestíbul de la facultat i és que la lògica era aplastant: prop de 200 vots a favor per 8 en contra. La Facultat de Ciències de la Comunicació quedaria, des del dia següent, ocupada indefinidament per part dels estudiants. Érem la tercera facultat de l’Autònoma (després de Polítiques, que ja havia estat desocupada i Lletres, que s’havia ocupat dos dies abans). Tres eren les protestes: la realització de un referèndum vinculant als estudiants sobre la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), la retirada dels expedients sancionadors a 28 estudiants de l’Autònoma i, per últim, el reconeixement del dèficit de 20 milions d’euros que acumula la Universitat i com es té previst reduir aquest deute a la vegada que s’implanta el Pla Bolonya.
La cosa havia d’anar ràpida i ens vam posar mans a l’obra. Era totalment necessari que els alumnes ens organitzéssim per tal que la facultat funcionés de manera òptima sense la docència habitual i crearem les comissions: neteja, cuina, comunicació, material, activitats. L’edifici era nostre i l’havíem de cuidar, decorar-lo al nostre gust i vetllar perquè l’ambient fos acollidor. Cada matí començava sobre les 9 amb activitats com xerrades, conferències de professors i gent amb pensament crític, debats entre estudiants sobre el model educatiu, cinefòrum són només algunes de les activitats que s’oferien a la facultat. A més d’una radio totalment improvisada en una aula que emetia en directe les 24 hores del dia i càmeres domèstiques (el bo del degà mai es va arribar ni a plantejar posar-nos a l’abast el material informatiu de la universitat) per gravar vídeo, fer informatius, musicals, etc. Una mostra d’aquestes es poden veure a http://acomunicacio.wordpress.com/. A aquestes activitats se sumaven, com no, una assemblea diària oberta a tots els punts de vista (d’aquí la gràcia del tema assemblea encara que alguna gent no ho acabi de comprendre), tres àpats diaris (multitudinaris i en els quals només es demanava la voluntat) i altres activitats de lleure (com poden ser tallers de malabarisme, euskera).
Per tal, però, de no parar la nostra activitat acadèmica, a nivell classe vàrem entrevistar-nos amb els nostres professors per tal de saber què ens esperaria si en qualsevol moment l’assemblea decidia acabar amb l’ocupació i continuar amb les classes. En principi cap problema. Evidentment, les avaluacions ara es posen una mica més difícils per a nosaltres, amb continguts a tractar individualment, amb pràctiques que no s’han fet i amb avaluacions de menys notes però, naturalment, és un mal menor si ho comparem amb la finalitat del nostre moviment.
Des del deganat, però, el nostre tarannà era de repressió, minoritari i aïllat. En diverses ocasions, el degà va cridar tots els alumnes de la facultat via mail per reprendre l’activitat acadèmica. Bé, en el primer d’aquests comunicats s’incitava als alumnes a venir al centre a fer “debats” sobre la continuïtat de l’ocupació i la protesta contra Bolonya mentre que, en un comunitat paral·lel, convidava a tot el personal docent de la facultat a seguir amb les classes.
D’altra banda, els mitjans de comunicaió també hi ha tingut un paper destacat. Se’ns ha silenciat la lluita, les informacions han estat molt difuses en el temps, se’ns ha atacat dient que reprimíem els estudiants que volien anar a classe i se’ns ha criticat per ser una minoria pobre (amb xifres totalment sesgades). De fet, segons La Vanguardia, com que a la nostra facultat hi ha uns 4.500 estudiants i els que gestionen la ocupació són vora uns 50 (som molts més però bé, ja se sap com les gasten els companys de la premsa), doncs uns 4.450 estudiants (pobres d’ells) es troben privats del seu dret a classe, xifra que s’incrementa a més de 150.000 estudiants en totes les facultats ocupades, que només a la UAB eren sis fins avui.
Aquest matí, arran de la congelació per part del rector per de les negociacions per l’indult dels expedientats s’ha decidit desocupar totes les facultats de l’Autònoma i s’ocupa el rectorat. Desconec el motiu ni qui ho ha decidit. A priori, a més, crec que és bastant absurd. Tant aviat com pugui explicaré els motius d’aquesta ocupació del rectorat i sobre els darrers dies d’ocupació a la facultat durant la setmana anterior.

Demà a classe dues setmanes després...