Com alguns ja sabeu, no sóc un gran aficionat al cinema. Potser és per això que la meva ignorància fa que elideixi a Martin Scorssesse, i el meu sentit comú que odiï a Quentin Tarantino. Per mi, el millor és Tim Burton i ningú s’hi apropa.
La setmana passada, després de comprat l’esperat Harry Potter, vaig anar a ‘La Maquinista’ de Barcelona a veure l’última pel·lícula del gran Burton: Sweeney Tood.
Un film musical (i Déu ni do quin musical) amb una història impactant i curiosa o, potser més que impactant o curiosa, “burtoniana” (sinònim de genialitat segons el llibre d’estil d’aquest bloc). L’argument està basat en el musical de Stephem Sondheim; a la vegada aquest musical va es va fonamentar en un conte folklòric anglès: "The String of Pearls: A Romance", que algun mantenen que va ser una història real.
El personatge principal, Benjamin Barker, és encarnat, com no podia ser d’una altra manera, pel l’incomparable Johnny Depp, tota una insígnia de les pel·lícules de Tim Burton.
Cal destacar també la grata companyia de dos nines durant la tarda de cine: una d’inflable i l’altra... una mica flipada.
La setmana passada, després de comprat l’esperat Harry Potter, vaig anar a ‘La Maquinista’ de Barcelona a veure l’última pel·lícula del gran Burton: Sweeney Tood.
Un film musical (i Déu ni do quin musical) amb una història impactant i curiosa o, potser més que impactant o curiosa, “burtoniana” (sinònim de genialitat segons el llibre d’estil d’aquest bloc). L’argument està basat en el musical de Stephem Sondheim; a la vegada aquest musical va es va fonamentar en un conte folklòric anglès: "The String of Pearls: A Romance", que algun mantenen que va ser una història real.
El personatge principal, Benjamin Barker, és encarnat, com no podia ser d’una altra manera, pel l’incomparable Johnny Depp, tota una insígnia de les pel·lícules de Tim Burton.
Cal destacar també la grata companyia de dos nines durant la tarda de cine: una d’inflable i l’altra... una mica flipada.
2 comentaris:
jajajaja.
una mika flipada...akesta sóc jo...
el flipat ets tu!
cal destakar ke kasi kaus a les eskales ¬¬ jeje
un besitoo
genial Sweeney!
Pues en tots els meus respectes: a mi em va semblar una merda. Jo també sóc molt "burtoniana" i después d'haver flipat en grans joies com Big Fish (la remarco), el Manostijeras, Pesadilla antes de Navidad, la novia cadáver o fins i tot Ed Wood, no sé si va ser que vai crear com una espècie d'ànsia de veure una altra obra d'art o potser vai descobrir aquell dia que els musicals em són molt durs de tragar. Vai surtir del cine el dia que la van estrenar després de veure-la en versió original en la mateixa sensació que et deixa una ressaca kalimotxera: confusió, mal rollo i hasta ganes de vomitar.
Ei Andreu de tan en tan passo a veure el teu bloc!
Publica un comentari a l'entrada