Robert Fischer va nèixer el 1943 a Chicago (Illinois). Quan només tenia dos anys, els seus pares es van divorciar i va haver de créixer vivint amb la seva mare i la seva germana gran. Amb sis anys, es mudaren al barri de Brooklin (Nova York), on va aprendre a jugar a escacs a partir d’un petit manual d’instruccions que venia en un joc que li va regalar sa germana.
Va estudiar fins els 13 anys. Era considerat un jove difícil. En aquest any va passar a la tutela del gran mestre Collins, qui va exercir com una veritable figura paterna per a Bobby. L’any vinent (1957), amb només 14 anys, va aconseguir guanyar el campionat d’escacs d’Estats Units i convertir-se en el campió més jove de la història.
Van anar passant els anys i el joc del jove Fischer millorava a gran velocitat. Anava aconseguint bons resultats en els torneigs internacionals i la bellesa del seu joc era inigualable. A principis de la dècada dels 70 va arribar a la final del campionat mundial; el seu adversari: Boris Spassky, el vigent campió.
La final contra Spassky va suscitar una extraordinària atenció en tot el món i no només pel seu caràcter esportiu sinó majoritàriament pel seu caràcter polític (parlem d’un període enmig de la Guerra Freda). La final, amb la tensió a flor de pell entre jugadors i les respectives superpotències va acabar finalment l’agost de 1972, el resultat fou favorable a Fischer per 7 partides guanyades, 3 de perdudes i 11 taules.
Desgraciadament, però, la seva coronació va suposar també la fi de la seva carrera esportiva ja que no va jugar cap partida oficial durant el seu regnat. El 1975 tenia que defensar el seu títol davant Karpov, però una sèrie de rigoroses exigències del nord-americà a la federació internacional (FIDE) comportaren la seva incompareixença. Karpov fou proclamat el nou campió mundial. Llavors, Fischer es retirà i romangué semi-desaparegut.
Disset anys després, el 1992, va acceptar participar en un encontre de commemoració de la victòria davant Spassky. Altre cop va vèncer al seu rival, però aquest encontre portaria una extensa polèmica. El torneig s’havia celebrat a Belgrad, una ciutat bloquejada pels EUA el 1992, i l’acció de Fischer va ser considerada com una traïció a la pàtria. Bobby Fischer esdevingué un fugitiu de les llistes de l’FBI i la CIA.
Dotze anys més tard, el 2004, Bobby Fischer va tornar a aparèixer en públic quan fou detingut al Japó per voler utilitzar el seu passaport, que li havia estat invalidat pel govern de la Casa Blanca. Les autoritats japoneses el van recloure empresonat. Més tard, el govern d’Islandia es va oferir per donar asil polític, i així ho va fer. El 2005, Islandia l’hi concedí un passaport nacional al vell Fischer de 62 anys d’edat. Actualment resideix a Islandia.
Parlem en tot moment d’un personatge tant curiós com ingenu i extravagant. Es tracta d’una persona que ha demostrat una personalitat forta i agressiva; no va dubtar en escopir sobre la declaració de drets d’EUA davant de desenes de periodistes, odiava profundament els seus adversaris, va declarar que Irlanda és un país subdesenvolupat per no tenir boleres i va titllar Bush com a “criminal” i el govern japonès com “una titella de Bush” (bé, això també ho faig jo XD).
5 cèntims. de... BOBBY FISCHER
14:01
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada