Fresquet i els seus. Una investigació gairebé obsessiva que va ocupar al periodista de Falset Toni Orensanz durant gairebé sis anys. Orensanz segueix l’estela d’un grup d’anarquistes de la FAI que durant els inicis de la Guerra Civil espanyola recorren amb un òmnibus una ruta de municipis de les Terres de l’Ebre (com Gandesa, Bot, Flix, Ascó, Riba-roja, Móra d’Ebre), el Camp de Tarragona (com Falset, Reus) i del Baix Aragó (Casp era el seu punt de partida) provocant la mort a tots aquells sospitosos de donar suport a alguna agrupació contrària a la causa republicana. Saquejos, orgies, segrestos, assassinats són l’activitat diària de la Columna de la Mort, liderada per Pasqual Fresquet, a pesar de ser obertament criticada pel govern de la República.
Toni Orensanz ens relata, gairebé com si d’una novel·la es tractés, les seves investigacions rere l’estela de la Brigada de la Mort. El periodista de Falset s’entrevistarà amb testimonis de l’època, visitarà els arxius històrics de la guerra i també a alguns especialistes en història i en investigació per treure a la llum uns fets que van tenir lloc durant la guerra i que, de no ser per Orensanz, haurien caigut per sempre en l’oblit.
Tot això, és presentat amb una narració viva i àgil, que es amenitzada per l’humor d’algunes situacions i agilitzada per uns capítols breus que separen cada etapa de la recerca. Com si fos una novel·la, una novel·la amb pinzellades de mestria només tacades, en la meva opinió, per alguns matisos valoratius que ens deixa l’autor i que poden resultar, en alguns moments, una mica fora de lloc. A pesar d’això, una obra més que recomanada per aquells lectors amants de la realitat històrica i que vulguin evitar una altra novel·la històrica inventada, un gènere tan recurrent, seguit i rovellat en la literatura comercial d’avui.
Fresquet i els seus. Una investigació gairebé obsessiva que va ocupar al periodista de Falset Toni Orensanz durant gairebé sis anys. Orensanz segueix l’estela d’un grup d’anarquistes de la FAI que durant els inicis de la Guerra Civil espanyola recorren amb un òmnibus una ruta de municipis de les Terres de l’Ebre (com Gandesa, Bot, Flix, Ascó, Riba-roja, Móra d’Ebre), el Camp de Tarragona (com Falset, Reus) i del Baix Aragó (Casp era el seu punt de partida) provocant la mort a tots aquells sospitosos de donar suport a alguna agrupació contrària a la causa republicana. Saquejos, orgies, segrestos, assassinats són l’activitat diària de la Columna de la Mort, liderada per Pasqual Fresquet, a pesar de ser obertament criticada pel govern de la República. 
5 comentaris:
No crec que l'autor pretengui oferir una visió amplia i global del que va ser l'anarquisme abans i durant la guerra. I si algú se'n forma una idea només a través d'aquest llibre, és el seu problema, no el de l'autor, que ens relata una història colpidora en prosa àgil i fresca.
I si puc estar totalment d'acord en que hi hagué un anarquisme il·lustrat i catalanista abans de la guerra (l'associació entre ERC i la CNT catalana va ser el motor del republicanisme i les esquerres a casa nostra) també es veritat que va ser substituit en part per un altre sense gaire cultura ni gaires objectius més enllà del ressentiment. Aquest anarquisme dels murcianos també existí i fou el que, per exemple, el 1936 penjà a l'entrada del districte d'Horta una pancarta on deia "aquí se acaba Cataluña".
Estic en part d'acord amb Falset. El llibre no vol ser un relat que ens doni una idea exacta del que van ser els primers mesos de guerra als nostres territoris. És una investigació sobre uns fets concrets tot i que comprenc, Ferran, que creguis que hi ha d'haver un major context sobre el panorama de llavors i, segons tu, posar alguns punts sobre les is.
Està molt bé que t'interessi la Física Quàntica, Reyes. Et recomano que, per començar, llegeixis "Física Cuántica: átomos, moléculas, sólidos, núcleos y partículas" de Robert Eisberg i Robert Resnick. Pots continuar amb una de les darreres aportacions, "Quantum Mechanics: A Modern Development", de Leslie E. Ballentine. I per a que no et passi com als que volen saber d'anarquisme i només es llegeixen un best-seller, no estaria malament que revisessis algun clàssic, com per exemple el pare de la física quàntica, Planck. En aquest sentit és imprescindible "Max Planck, mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten", de Armin Hermann. Et recomanaria també llibres d'història però m'hauries d'especificar una mica la branca, com fas amb la física.
Primer de tot, voldria demanar perdó pel meu darrer comentari, en el que dic que estic d’acord amb “Falset”, volent dir que estic d’acord amb Francesc. Perdona’m Francesc per haver-me confós i haver-te dit a la vegada mentider (a causa del nom del municipi).
Tinc alguns arguments, però, a rebatre. Reyes, dius que aquest llibre “pot ser l’únic que es llegeixi la gent per la seva fama de best-seller tarragoní”. Primer, vull dir que dubto que l’Orensanz hagués sabut en el moment que escrivia les línies de la seva obra, que aquesta esdevindria un súper ventes (si és que realment ho ha estat). Després fas una crítica del sistema educatiu, i no et falta raó, però no crec que sigui de la incumbència de l’autor. Penso que aquesta obra és incapaç d’influenciar en el punt de vista d’un gran nombre de persones que no tinguin una formació suficient sobre els fets (i no ha estat escrita per a això).
El que no pot fer cada autor que vulgui escriure sobre la guerra civil o sobre qualsevol altre tema és explicar el tema des de 0, per a que l’entengui tothom. No tots els llibre de física quàntica ens expliquen els rudiments d’aquesta, ni ens ensenyen a sumar i restar. Així, crec que al ser un llibre que tracta uns temes concrets de la guerra, pot partir del supòsit que el lector ja té uns coneixements previs sobre la contesa. Tot i això, estic en part d’acord en que un repàs no hagués vingut malament, un context, un posar els punts sobre les is dels comportaments anarquistes / republicans.
És un treball literari, un llibre i l’enfocament de l’autor no té per què ajustar-se a a un coneixement d’història nul o mitjà. Ell decideix el target de la seva obra. No passaria el mateix si parléssim d’un treball periodístic, en el que es prima que tothom pugui entendre els escrits (i, malauradament, crec que això és un punt feble en els diaris d’avui).
Em sembla una crítica més que acceptable que valoris l’enfocament de l’obra i diguis que hagués estat pogut ser millor si s’hagués fet des d’un punt de vista més planer o de que hagués partit de la valoració que segons tu té avui la gent de la Guerra Civil. De totes maneres, crec que cap d’aquestes valoracions han d’anar destinades a treure-li valor al llibre.
Visca Pasqual Fresquet LLopis!!!
El llibre és boníssim, mel vaig llegir en 3 dies, no podia parar.
Em va pillar en una temporada en que estava aprofunditzant sobre la guerra civil i em va venir molt de gust. Molt bona recerca.
Publica un comentari a l'entrada