Avui, dia 28 de setembre era el dia marcat al calendari des de fa molt de temps. El dia de començar quart de carrera, i adonar-te que els anys van passat i ja no ets ni tan sols un dels petits de la universitat, una universitat que fa quatre dies et semblava que et quedava enorme. Bé, avui era un 'primer dia' i odio els 'primer dia': cues interminables per agafar la arquetípica carpeta de la UAB, cues interminables per modificar la matrícula a gestió acadèmica, per mirar horaris, allaus de gent pels passadissios (encara que duraran molt poc) i tota la gent et fa bona cara (sí, sí, inclús aquell/a amb qui no us suporteu). Bé, un 'primer dia' i com tots els 'primer dia' ha estat un dia dur. I tenir un dia dur després de molt temps (en aquest cas un 'primer dia') t'evoca a la memòria els moments de relax i diversió de fa només uns dies, quan estàvem perduts en una casa als afores de Donosti, gaudint del Festival de Cine de Sant Sebastià, Donostia Zinemaldia. Un festival del que ara en faré 5 cèntims...

El Festival de Cinema de Sant Sebastià (Donostia Zinemaldia en euskera) és un dels festivals de màxima categoria que se celebren arreu del món i el més important dels països de parla hispana. La seva primera edició va ser l'any 1953 i, des de llavors, s'ha vingut celebrant tots els anys pels finals de setembre fins a arribar a aquesta darrera edició de 2009, la 57ª.
Al llarg de la seva història, tot i no poder competir amb altres festivals de la mida de La Bernilare o Venècia, el Festival de Sant Sebastià ha estat amfitrió d'un gran nombre d'estrenes llegendàries. Una prova d'això la veiem en l'estrena a Europa de la saga d'Star Wars (de Francis Ford Coppola), de Vértigo i Con la Muerte en los Talones (Hitchcock), La leyenda del Zorro o inclús la estrena del film Malditos Bastardos (de Quentin Tarantino) que ha tingut lloc en aquesta darrera edició de fa poc més d'una setmana.
Una altra de les característiques més representatives del Festival de Sant Sebastià és la forma que prenen els seus guardons. Els premis oficials, que concedeix el Jurat del Festival, format per figures destacades del món del cinema, concedeix sis premis:

Concha de Oro: guardó a la millor pel·lícula. Aquest any ha estat per City of Life and Death
Concha de Plata al millor director. A Javier Rebollo per La Mujer sin Piano
Concha de Plata al millor actor. Per Pablo Pineda, protagonista de Yo También
Concha de Plata a la millor actriu. Lola Dueñas per Yo También
Premi del Jurat a la millor fotografia: Cao Yu per City of Life and Death
Premi del Jurat al millor guió: Blessed

A part d'aquests premis, que conformen els anomenats "premis oficials", n'hi ha una pila més, que valoren altres aspectes dels films, que competeixen dividits en subcategories i en els quals el públic hi té molt a dir. I, com no, dins d'aquests premis cal destacar el que atorga cada any el Jurat de la Joventut, un jurat format per uns 350 joves d'entre 18 i 21 anys vinguts de les universitats espanyoles d'arreu i que valora de l'1 al 10 les pel·lícules del Festival que fan referència a nous directors (primer o segon llargmetratge) de les seccions Oficial, Zabaltegi i Horizontes Latinos. La pel·lícula guanyadora d'aquest any ha estat, com no, la pel·lícula turca Min Dit. I, en part, aquest veredicte ha estat decidit per dos vallencs, un vandellosenc, una bisbalenca (del Penedés) i un flixanco que es trobaven en aquella Sala 2 dels Kursaal, cada dia a les 9:30 del matí durant nou dies seguits.

Un petit tast de les pel·lícules que vam veure el vam publicar en un bloc que vam obrir per l'ocasió, on també narrem alguna que altra anècdota que ens va deixar el festival.
http://zinemaaldia.blogspot.com/

A la primera fotografia: el teatre Kursaal de Donosti, on es feia la projecció de la major part de les pel·lícules.
A la segona: Pablo Pineda i Lola Dueñas, protagonistes de Yo También i guardonades amb els premis de millor actor i millor actriu respectivament.