Bueno, pos ja fa una setmaneta que vaig tornar a la Uni, i aquesta segona setmana representa ja la tornada definitiva a la normalitat: llevar-se d'hora, viatges eterns de tren, llegir, escriure, observar, sessions pràctiques, treballs en grup, etc.
Tot just ahir, el viatge amb tren es va allargar bastant més del compte, vora una hora (que estrany tractant-se de la Renfe). I en el tram final del viatge es vam viure una situació, si més no, una mica curiosa. A la parada de St. Vicenç de Calders va pujar un individu d'edat avançada, anava abrigat amb una americana i portava una gorra amb visera força ridícula. La calor era sufocant.
Naturalment, les portes i finestres del tren eren obertes amb la finalitat d'aconseguir un mínim corrent d'aire que pogués refrescar el vagó. L'home de St.Vicenç, però, en veure la porta del vagó oberta va dir: "La puerta tiene que estar cerrada" i va anar a tancar-la; la resta del vagó, sufocats per la calor, eren partidaris de mantenir-la oberta, així que la van tornar a obrir. L'home, va fer exactament els mateixos gestos i es va tornar a aixecar per tancar la porta. Aquesta situació de tancar i obrir la porta per part de l'home i la resta de gent va repetir-se aproximadament unes deu vegades.
De sobte, es va aixecar de l'altra banda del vagó un home calb i robust que duia una cervesa a la mà i va obrir la porta amb autoritat. Al veure que l'altre home s'aixecava per tancar-la, va barrar-li el pas i li va començar a cridar. Els seus crits van anar creixent ràpidament fins arribar a les amenaces. Mentrestant, la resta del vagó s'ho mirava, els hi era igual si aquells dos homes es barallaven, la possible lluita entre els dos no els importava; és més, juraria que molts dels viatjants la desitjaven.
Escric aquestes línies perquè em va sobtar molt l'actitud dels viatjants del vagó en veure el conflicte; molts miraven amb mig somriure els dos homes, esperant una primera agressió física. Fins i tot, vaig sentir un comentari força desafortunat que defensava la indiferències davant aquell acte perquè considerava aquelles dues persones com inferiors, mereixedores de la mort per fer baixar "la mitjana" de la humanitat. Exaltat i escandalitzat, em vaig recordar de les mesures eugenèsiques, una "bonica" praxis nazi.
Salut!
Histories de Tren
19:13
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Buuuf... jo he viscut situacions similars al tren... però acostumen a ser nois joves els que sempre obren la porta i els majors que utilitzen sempre la mateixa expressió: Esta juventud no tiene ningun respeto!
Però em sorprén que algú intentés provocar una situació de violència.. ja que normalment la gent suda de tot, com feia la majoria de gent normal- que no superior- del vagó.
Jo sk al tren ja n'he vist cada una.... i algunes vegades provocades pels meus pares... aixi ke res... a sobre que et van entretenir la pesadilla de viatge... no et pots keixar.
Un xitoo*
***KRiS***
I es van pegar al final?
Juas..
sergi
Publica un comentari a l'entrada