És a la edat dels tres anys que l’ésser humà comença a fer les primeres frases curtes, controla millor les seves cames, que esdevindran més fortes i ràpides, i se sent, en general, més segur. Així, podem dir que un nen de només tres anys comença a desenvolupar les facultats que faran que, uns anys més tard, li permetin valdre’s per si mateix. Però, d’altra banda, i com és lògic, un una persona a aquesta edat tan curta també presenta mancances importants, com poden ser la dificultat d’escoltar atentament un interlocutor o el no distingir entre allò que és veritat del que no ho és (d’allò que és imaginari).
Aquesta setmana (el dimecres dia 16) aquest bloc va complir tres anys. Han estat tres anys d’anar escrivint petites coses en aquest espai. Va néixer com un bloc d’acudits, humor i critica (més destructiva que constructiva), tot acompanyat d’algunes cròniques nocturnes i indiscretes d’un jove de 18 anys perdut a mig camí entre Flix i Barcelona.
Avui, poques coses hi ha en comú entre el bloc d’ara, La Clotxa, i el d’abans, el de 2006. Qui sap si poques coses hi ha en comú també entre la meva persona de fa tres anys i la d’avui. Han estat tres anys d’anades i vingudes, d’estada a la universitat i d’estudi del periodisme. D’aventures, desventures i de tot una mica. Han estat, contant amb aquesta, 186 entrades, algunes més originals, d’altres menys; amb llargs períodes de silencis i amb algunes jornades d’activitat freqüent.
En qualsevol cas, escric aquestes línies conscient de que no dir res important i de descriure un bloc que tampoc és gran cosa. Però la veritat és que m’ha fet il·lusió que el meu racó de la xarxa complís aquesta edat.
2 comentaris:
Tres anys ja han passat... i l'únic que ha canviat és que ets encara més feo que abans...
Jajaja no res.. felicitats? bueno va, felicitats, que jo també he contribuït a través d'un bon nombre de visites ;)
Moltes felicitats pels 3 anys del teu blog.Espero poder seguir llegint els teus articles durant molts anys mes!
Publica un comentari a l'entrada